oct. 04 2012
Dia gris
El dissabte va ser un dia gris, per molts motius i avui ens costa fer l’habitual comentari de l’entrenament. Poca estona després mentre tornàvem a casa ens assabentàvem d’una terrible notícia. La Teresa Farriol acabava de morir fent Cavalls del Vent, a Bagà, i no ho sabíem.
Va ser el dia en el qual la pluja semblava que volia que fos un dia especial Mai havia plogut tant mentre entrenàvem. Vam quedar xops per primera vegada a la història i els camins semblaven esborrats, i en el mateix moment una amiga que durant molts anys ens havia fet costat moria deixant un gran buit dins nostre: de part de tots els mossenaries, Teresa: descansa en pau.
Avui no comentarem les fotografies, tan sols dedicar-li el nostre entrenament, on només feia una setmana també hi era i durant tants anys.
Un dia gris, un dia trist: la vida continua amb l’absència de la Teresa Farriol. Gràcies per les estones que ens has regalat.
Tens raó Pep, la vida continua i sempre acava sortint el sol, tenim que aprofitar al màxim el dies bons i sobretot mantenir els bon records.
Una abraçada.