Gen 31 2019


El dia abans a Can Mossenaire, de la Mitja Egarenca

Filed under General

Per una ciutat com Terrassa, tenir una Mitja Marató, li dóna prestigi, sobretot perquè per un dia, inundem d’amistats els carrers de la ciutat que molta gent estimem. Això vol dir, que Mossenaires som conscients que moltes amigues i amics esperen aquest dia per, davant de les seves amistats i familiars, demostraran que els entrenaments fan els seus fruits i pels nostres carrers. Per això, nosaltres ens n’alegrem de què el nostre esport i la gent que veniu, aconseguiu la vostra fita i des d’aquí us felicitem.

Però, nosaltres hem entrenat, com cada dissabte i hem triat un circuit no massa esgotador, sabent que demà anireu amb les bateries ben carregades i no ens hem cansat gaire, tot anant fins a Sant Vicenç de Verders, de Sabadell, dins el bosc de Can Deu.

Ens ha fet molta il·lusió nominar i proclamar com a Mossenaire d’Honor l’Ismael, tenir a Mossenaires Noves, com la Marta i que la bandera hagi estat conduïda esplèndidament per un Mossenaire com en Guille. I sobretot, el que més ens agrada és veure com els somriures apareixen sovint a les vostres cares i que, segurament vol dir que heu gaudit i això ens omple.

Gràcies a en Fran per retratar al que escriu a les fotos centrals i sobretot, que ha estat un dia inoblidable: com tots!!, Ens veiem aviat!!


Tenim un nominat a Mossenaire d’Honor


Ismael Del Rosal Hernández és el nostre nominat!!, enhorabona!!


Fran, Miguel i Maten, bona gent!


Miguel i Maten


L’Anna ens mostra l’àlbum que ha realitzat de la gran proesa d’enguany, amb les seves seixanta Mola’s


fantàstic record de les seves seixanta Mola’s


Enhorabona Anna!!


Al costat de bones amistats: Juanjo, Isabel, Carme


En Guille , és un puntal del nostre projecte Mossenaire, i avui ens fa l’honor de dur la Bandera Mossenaire. Gràcies!!!


Guillermo Pérez , al costat de bones amigues: Marta i Isabel


Sortim








I tenim a Ismael, gràcies a en José Manuel i sabem que gaudeix de valent amb el nostre/vostre projecte d’entrenaments en grup


HEu vist el salt del Jordi?. Impressionant!


En Guille, davant amb la bandera, seguit per en Miguel


En Juanjo senyalant un lloc magnífic: sabeu on és?


Que consti que en Juanjo coneix els llocs que senyala com ningú


Isabel




I com caracteritza el nostre projecte, “cap a la cua”


Yuma , sap anar sol per tot arreu


En Pau es mira l’aigua gelada d’aquest toll


Isabel de blau i Marta de rosa, esquivant el toll gelat


Passem pel costat, amb en Sebas, Anna, Carme, Silvia


Josep Maria Matencio amunt i avall

 
Inma i Pepe


Travessem la carretera, Matadepera/Sabadell i avui ha vingut en Javi


David, amunt i avall. Gràcies!!!!




Guillermo Pérez amb la bandera


I en primer terme en Jordi Renom


I posant a punt la fotografia familiar


No estic massa acostumat a sortir als resportatges, però avui en Fran s’ha cuidat de fer-me un munt de preses d’aquests irrepetibles moments, que es repeteixen cada setmana


Amb la càmera que em va regalar la meva filla Eli, cada setmana fem aquests vídeos


Podeu veure el vídeo al final de la crònica


I continuem filmant, i en Fran ens va fent fotos


Dins el grup, foto. Veiem riure la gent: bon senyal!!!


fenomenals persones, en Pepe i en Miguel


llegint els aniversaris a Mossenaires d’Honor




I aplaudim a Mossenaires d’honor d’altres anys


Joan, Jordi, Antonio, Meritxell, Mari, Ignasi, Toni, Ferran, Rafel

Enhorabona!!!




I volem conèixer a la Mossenaire Nova


Marta, benviguda i per molts anys


I tenim Mossenaire Nova








I també queda proclamat el Mossenaire d’Honor: l’Ismael Del Rosal Hernández




I amb el fons de Sant Julià d’Altura, tenim aquesta bonica fotografia de família: única i intransferible. Gràcies!!


L’Eva, amb els seus dos amics: imprescindibles












Gràcies Ismael i estem contents de tenir-te de Mossenaire d’Honor. Felicitats!!


Aplaudit per tothom, Ismael




Ismael Del Rosal Hernández, Mossenaire d’Honor




I amunt i avall, i la Carme i la Loli a punt de girar a buscar la cua


Guille i Gemma


Silvia Moya , fantàstica!!


I arribats a Sant Vicenç de Verders, el punt de girar, a meitat del recorregut


I en Guillermo, amb la bandera al seu pas per Sant Vicenç de Verders


Jordi, el Mosseaire d’Honor Ismael, José Manuel, deixant enrera Sant Vicenç de Verders


Jordi i Ismael


I ja hi som tots, ja la tenim aquí


Amb en Jordi Viñeta


José Manuel, Ismael, Inma, Gemma, Silvia, Nico


Ens saluda el Mossenaire d’Honor, Ismael, al costat de José Manuel i Inma


I passa amb btt en Josep Valverde, que alguns dissabtes tenim la sort de poder saludar


I Xavi, també podem saludar-lo


I les darreres fotos al camp base

 




I un luxe estar al vostre costat
José Manuel, Ismael, jo


veure video …. https://www.youtube.com/watch?v=sbfqLGveQpc



veure circuit … https://www.strava.com/activities/2115818700







De fa un bon temps, que estem coneixent a Ismael Del Rosal, que de la mà d’en José Manuel, tenim l’oportunitat d’entrenar al seu costat i poder-hi parlar, i ens encanta veure com cada setmana ens diu que gaudeix de tot i ho fa eufòricament i es sent agraït d’haver-nos conegut i sempre ens ho manifesta. Sabem que també escriu llibres i esperem anar sabent i compartint molts i molts dies plegades i plegats, per fer aquest projecte social més gran i sobretot al teu costat. Encantats i per molts anys!!





“¿On em portes? Només hi ha foscor, ni tan sols puc veure les llums d’aquest camí. Jose, ets un dels meus millors amics, ¿com pots fer-me això? Després d’uns minuts, baixem del cotxe: vent, pedres i un munt de coses que no entenc… I, entre tant silenci, veus s’apropen, fins i tot lladrucs de gossos. Un home, tot vestit de negre, em dóna la mà: “estigues tranquil”.

De sobte, miro el rellotge, les vuit. Tot es comença a moure, no vull quedar-me sol. Començo a córrer darreres de totes aquelles veus, que, amb els primers raigs de sol, dibuixen als seus propis autors: sí, persones com jo. I mentre més avanço, veig on estic; ¡infinit paradís! Ara m’adono, la llum hi és per tot arreu, només havia de ser pacient; espero que no oblideu aquesta lliçó.

Ja, arribem tots plegats, cansats però emocionats. Ara, sóc un d’ells, com aquell home de negre: en Pep, i potser algun dia, pels segles dels segles, Mossenaire d’honor, arribaré a ser.”






 

 

 

 vols el teu banner?  

si vols sortir al final dels cròniques, pregunta com fer-ho

et fem el teu banner a Mossenhoms.be

disseny.banner.terrassa@recursor.net

Comentaris tancats a El dia abans a Can Mossenaire, de la Mitja Egarenca




Comments are closed at this time.