juny 30 2016


Recorregut amb fonts

Filed under General

Donat que l’estiu comença a ser calorós, i l’aigua es fa gairebé imprescindible

Moltes ganes de compartir per part de tothom. Sempre nous i noves mossenaires i entorns coneguts i que sempre ens agrada repetir una vegada i una altra. El lloc triat per la fotografia no és a l’atzar: fa pocs dies que  aquests camps teníem l’ordi d’un metre d’alt i una vegada ja ha estat embalat i recollit, nosaltres volem immortalitzar aquest moment, amb el nostre fons preferit: una masia, uns camps i allà al fons la Mola.

El “Bon Mossenaire”, el que ve i va i sempre espera, el que va la cua. Tots en sou testimonis que el projecte té bona acceptació i sentir agraïment per tot plegat, per ho solidaris que sou.

A Castellarnau, hem vist amb sorpresa que enguany les dues fonts estan habilitades i funcionen, i us heu pogut repartir. És que el circuit és “un cinc estrelles”.

Tenim aquella teoria que s’arriba a ser Mossenaire, a la tercera vegada i, per què?

La primera vens sense saber massa que trobaràs i igual sens un regust ni  massa bo, ni massa dolent
La segona vols confirmar que si no et va agradar, va ser circumstancial i si et va agradar, comprovar-ho
La tercera; ja crees que has trobat un lloc on t’ho passes bé i te l’estàs fent teu:
ja ets “Mossenaire de debò”. Ara només et queda que quan estiguis en forma: “amunt i avall”.


Amb en Pau i la Rosa, notem que ara tenim una magnífica secció de caminadors i en Paco Bàrcia encara no sabia la que li venia


Feia dies que li anàvem al darrere, i ens fa molta il·lusió que ha acceptat estar el nostre flamant “Mossenaire d’honor” Gràcies


Al final tindrem el seu escrit i el coneixereu una mica més a en Paco


Paco , Assumpta i Teresa


En Paco es llegeix el manuscrit d’agraïment


I la nostra bandera, la que no falla mai: moltes vegades al darrere de tot,  amb el seu Sherlock i avui l’ Eva Cantero ens conduirà durant tot l’entrenament la nostra bandera amb aquesta cara d’estranyesa. Una de les mossenaires que no falla mai.


no encara, Eva !


Al moment just arriben la Montse i en Quim

Sense pressa arrenca l’entrenament en grup, projecte de totes i tots.


I al costat del David , en Paco Barcia nominat a “Mossenaire d’Honor”


Laura i Sara


La Núria al costat de l’Olga, mossenaires que es van consolidant.


Els nostres caminadors


Reagrupament punt bé!!


El nostre gran protagonista, en Paco Barcia.


Assumpta i Tere


Diego García i Eva Cantero

Antonio i Josep


Reagrupaments i moments per parlar tranquil·lament


I així es veu des de la cua


I el gos ens ve a veure


I aquest bon home ens pregunta: “¿Donde está el fuego?” . Es va deixar retratar


I el “quality moment” i els que vénen a buscar-nos a la cua. Isaac i Evans


L’home amb btt i casc vermell, anava tocant “el pito”


De fet, és que els mossenaires atapeeixen els camins.


“Quality moment”


en Francisco també a buscar la cua.


Amunt i avall, que caracteritza el grup amb en Fran


Tere i Asia. Sembla que fa calor


Isabel , seguit pel Paco, que notem que està millorant molt la forma des de el primer dia.


Toni Gañet i la nova mossenaire


Francisco


David i Carmelo


Diego i Eva


Mossenaire de verd, Laura i Sara


Emilio Sánchez i Àsia


Manolo, Pepe, , Joan , Toni


Mossenaires que han tornat a la cua. Gràcies!!! “Quality moment”


Sabem que l’Àsia ja té l’escrit a punt per ser nominada i proclamada aviat com una de les mossenaires més joves que passen els dissabtes per can Mossenaire


Les noies mossenaires, Silvia , Núries i Laura


I en Paco no ha parat d’anar amunt i avall, a tota hora i en tot moment. S’està guanyant el títol a pols.


La bandera ben conduïda i fent 10 qms, més a l’esquena d’il·lustres mossenaires com l’ Eva Cantero


Toni del Moral , feia molts dies que no podia venir i no s’oblida de vosaltres.


I ara toca recuperar força amb un bon traguet. L’ Emilio ajudant, com sempre fa.


Fent cua per hidratar-nos


Una bona àrea de lleure, per venir-hi a berenar qualsevol tarda.


Enreixats


Avui anaven les dues fonts i la Tere i l’Assumpta bevent


Aprofitant per reposar i fer-la petar, amb l’ Antonio i en Juan Miguel


“Krusse de kamins”, i el nostre nominat amb pas ferm


Passant per davant l’Institut de Castellarnau


Veient en Miquel , fa realment calor


Andreu al capdavant


Camins ben xulos


Mossenaires ben xulos


Tot molt xulo, i en Paco cap a la cua. No ha parat!!


Desplegament de bandera de mans de l’ Eva Cantero i en Diego García Pérez


Anem a contruir la foto de família


I la vèiem fa tres setmanes com s’estrenava i des de llavors no ha fallat la  Núria i avui ja és una “Mossenaire de debò” i l’aplaudiu.


I ara als “Mossenaires Nous”, ben aplaudits i benvinguda i benvingut. Esperem veure-us sovint.


I ara proclamem en aquest moment al “Mossenaire d’Honor”, en Paco Barcia.
Enhorabona i gràcies per acceptar-ho


No fa ni dues setmanes que ja han segat el camp, i ens encanta la vista que es veu des d’aquí, amb la masia de Can Canya i totes i tots el Mossenaires fent-se la fotografia de família. Moltes gràcies a tothom


I tornem cap al camp base, passant per aquest paisatge tan bonic amb la Mola sempre present

Xavi Pons , gran mossenaire.


I dos fantàstics Mossenaires que ja son d’honor, com la Silvia i en Paco


I l’Isaac no ha parat en tot l’entrenament, d’anar amunt i avall. Gràcies!!
Això és ser un “Mossenaire Solidari”


Flynn i Quim


Francisco López ” MosquiI ” Francisco López ” Mosqui ” ,  també ha estat d’honor, tot i avui diu què ha arribat tard.


I el desplegament final, per part de l’ Eva Cantero


Eva , ajudada pel Paco i en Antonio que porta la motxilla

Nuria fent estiraments


Bonica foto per dir que ha tornat a ser una jornada històrica

La relació i coneixença del Paco Barcia ens ve de fa molts anys. Com ell  recordarà, ens veiem córrer pels mateixos llocs, quan encara no ens coneixíem, fins que un dia ja vam iniciar amistat quan vam aturar-nos al bosc de Can Deu, quan anava amb una amistat comú, en Miguel Moreno. Fa unes setmanes que va decidir retornar a córrer, quan ho havia deixat, i va fer-ho al vostre costat i ens satisfà d’allò més. Ens encanta amb l’excusa dels entrenaments en grup, poder no perdre’t mai la pista. Gràcies Paco, i per molts anys!!

Hola,

Me llamo Paco Barcia, tengo 58 años y nací en Fuentes de Andalucía un pueblo de la provincia de Sevilla, ósea que como buen sevillano que no SEVILLISTA, zoy del mejo equipo der mundo, “er Beti, güeno manque pierda”

Llegue a Sabadell a finales del año 1973 el 28 de diciembre para ser exactos, la fecha también tiene tela 28 de diciembre y en Sabadell vivo desde entonces aquí conocí a la que fue mi mujer y aquí nacieron mis hijos.

Fumador empedernido, casi dos cajetillas diarias y un par de puros cada día.

Sentado en las terrazas del bar solía reírme de los que corren, (vaya ganas de hacer el gili.. con lo buenas que están las cervezas.)

En el año 2002 nació mi nieta y a mí se cruzan los cables y sin saber ni cómo ni porque de la noche a la mañana dejo de fumar y de beber alcohol.

Para combatir el mono del tabaco salgo a andar por el bosque de Can Deu que todos conocemos y está muy cerca de casa, (lastima de la ventada de diciembre del 2014), poco a poco paso de andar a trotar y después a correr y cosa curiosa los que corren ya no me parecen gili… ahora más bien locos, sensatos.

Dos años después de correr solo por el bosque corrí mi primera cursa, una de 10 Km en la festa major de Sabadell, tanto me gusto que después vinieron mas de 10km, no sé cuántas medias maratones, cinco maratones y un parón por circunstancias de casi cinco años sin correr y hace casi dos meses volví a entrenar otra vez y aquí vuelvo a Mossen Mons, los sábados como solía hacer antes.

Durante esos dos años que corría solo por Can Deu veía pasar cada sábado a un grupo de corredores a los que miraba con curiosidad porque ya entonces solían ser bastantes, un día cuando entrenaba con el amigo Miguel, mosenaire también por cierto, nos cruzamos con ellos a la altura de donde están los caballos, en la entrada del campo de golf y Miguel que conoce a todo el que corre de seguida se para y los saluda, el sábado siguiente me lleva a Mossen Homs de eso hace entre ocho y diez año más o menos.

Recuerdo el día que vino María José Pueyo, atleta olímpica en Pequín 2008 y se extrañó de esta manera de entrenar que teníamos, nunca lo había visto hacer sobre todo lo de ir a buscar a la cua y pararse en los cruces de  caminos para volver a ir todo juntos y es que como dice Pep estos entrenos son únicos.

Y como no acordarme de la amiga Teresa gran mosenaira que parece que todavía la ve uno correr por estos caminos.

Bueno pues ya está un honor ser mosenaire de honor, “que bien queda verdad”, gracias a ti Pep, tu sí que eres el alma de todo esto y por supuesto gracias a todos por dejarme compartir un buen rato cada Sábado a las 8:00 en Mossen Homs.

Paco.

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Recorregut amb fonts




Comments are closed at this time.