juny 16 2016


Una font per beure per als…

La carretera N150 al seu pas per Terrassa avui no tenia ni idea que una nodrida representació Mossenaire, i per primera vegada, estrenaria un nou recorregut i que donem a conèixer com a possibilitat, sobretot per camins que surten d’aquí i van cap a llocs on és més difícil veure atletes que els sovintegin com a altres zones. Hem anat preguntant i creiem que de vegades us trobeu tan bé entrenant tots plegats, que el recorregut gairebé és el de menys.

Hem volgut fer coincidir la proclamació del nostre Mossenaire d’Honor, l’Evans, amb en Marc Armengol que han vehiculat tenir aigua cada vegada que acabem els nostres entrenaments i sabem que en són molta la gent que a tot hora en treurà profit. Era una reivindicació de molta gent i l’hem vista feta realitat.

Hem tornat per camins coneguts i la pluja ens acompanyat a diferents moments i com a conclusió: hem gaudit una vegada més d’un bon
“Entrenament en grup”. Gràcies a tothom.


Avui dediquem la nostra crònica a la “nostra” nova font i aquests dos grans mossenaires hi tenen molt a veure: en Marc i l’Evans. En Marc va canalitzar els nostres desitjos i l’Evans va ser el paleta que la va situar a on ara és. Gràcies!


Veiem amb sorpresa al nostre amic vestit amb la samarreta mossenaire Josep Maria Matencio en Maten; després, com ens va dir, de quatre anys: ha tornat i promet venir sovint. Immensa alegria.


I feia dies que pensàvem amb ell, amb l’Evans, un gran mossenaire i a més dels que va amunt i avall.


Queda nominat a Mossenaire d’honor i fins a mig entrenament i si tot va bé totes i tots vosaltres el proclamareu. Gràcies!!


I davant l’atenta mirada de l’Evans, avui tenim a l’Isaac: un crack de les curses dures.


I entre estirament i converses vàries, la colla es posa a punt, amb l’ Emilio , vestit de mossenaire


Amb cara d’estranyat, el nostre portador de la bandera, en Josep Maria


Amb en David, i el mestre Joan , posant-nos a punt com fa el Marc Simó , l’Albert Perpinyà i la Loli Roldán


I en Jordi Gámez , va primer


Juan Miguel Romero , Antonio Aguilar i Antonio Mayorgas , a qui la foto de família li te reservada una sorpresa


Anirem cap a Terrassa? Anirem cap a Castellar? “chi lo sa”!!


En Fran ho veu més clar


El dia està ennuvolat i sembla que cauen gotes i el rètol ens diu que “Aquí estem treballant per fe el primer tram del camí de l’Anella Verda i millorar l’entorn natural i agrícola de Terrassa”, Una molt bona iniciativa que sembla ser una realitat.1


El què em sap greu que masies a les quals havíem estat claus a Terrassa, ara estiguin degradant-se tan ràpidament. Una anècdota: el logo de què va ser el restaurant La Cava, va estar inventat pel meu pare, en Josep Moliner Penalva. El rètol de moment continua: tant de bo la Mas de Can Montllor torni a lluir.


Al costat del nominat, l’Evans, una bona colla de mossenaires.


I passant pe la Mas de Can Montllor En Quim i la Núria

Tota la colla amb en Montilla al capdavant i un paisatge típic dels mossenaires


Llocs que van prou bé per córrer


La bandera transportada pel Josep Maria al costat d’en Javier Colado


I els carrers són molls i molts no sabem on anem; al Dinosaure?


I casualment les dues mossenaires es diuen Núria i han anat la major part de l’entrenament juntes.


La naturalesa dona uns colors excepcionals i nosaltres en gaudim tot anant avall


Terrassa ja és coneguda per temes molt importants, com és la Fira Modernista . Un dia en el qual canviem per unes hores d’època


Ben estranyats de l’entrenament que avui es proposa, a l’espera de fer-nos la fotografia familiar a aquest punt, just a sobre de la N150


I ara aplaudim una persona que forma part de tota una saga: els Chamorro. El mossenaire nou és en Sergio Chamorro, vestit a la samarreta de la 30edició de la mitja de Granollers, que per cert vam fer plegats.


I avui és el primer aniversari d’ Antonio Mayorgas , el qual va ésser proclamat aquest mateix cap de setmana “Mossenaire d’Honor”. Per molts anys!!


I ara queda proclamat el nostre “Mossenaire d’honor” l’Evans. Felicitats i moltes gràcies per acceptar-ho


I ara parlem un xic de la nostra bandera, que feia quatre anys que no venia. Esperem que vinguis més sovint,
Josep Maria Matencio


En un dia mig plujós i estrenant nou recorregut, ara tenim el moment familiar: el moment “MOSSENAIRE”. Gràcies a tothom!!


Creiem que ningú va tenir cap problema amb el Radar, i mira que anàveu amb l’accelerador a fons.


Tan de bo Terrassa i Sabadell estigués unida per aquest “corredor d’herba”, per que als vianants, corredors i ciclistes uníssim per la N150 aquestes grans ciutats. Bé hem gaudit un xic d’aquest troç


Ara un fort revolt a la dreta i sense derrapar, si no passem de setanta. De fet de setanta mossenaires, passem moltes setmanes.


Està clar on estem, oi? L’Evans també ara que ja és Mossenaire d’Honor


I l’ Antonio celebrant el primer aniversari

La tanca metal·lica ens dona certa garantia de seguretat, donat que convivim amb el cotxes.


I parlant de cotxes: goita quina joia de la carretera ens ha passat pel costat. Ja no es fan cotxes com aquests i és un model conservat millor que nou.


“Quality moment”, amb l’Isaac i Victor E.Martinez , anant a la cua


Algú sap per que serveixen aquests apareills? ho haurem d’esbrinar


Sandra, Emilio, Oriol, Maten


La bandera, en Josep Maria amb l’Oriol


L’Imma Morales sempre riallera i contenta i… forta!!


Quim amb el seu Flynn, i darrera en Marc, i les Núries


En Josep Mirabet anant a la cua amb el fons de la masia de Can Canya. Masia molt degradada, sobretot el teulat


l’Isaac no ha parat d’anar amunt i avall a buscar la cua


Ja la tenim aqui, amb en Miguel , Emilio, Fran, David i Víctor

Hi ha una da dita que diu: “Dormir a la Palla”, i vol dir no tenir la menor sospita d’un mal que ens afecta, d’un perill que ens amenaça. En canvi aquí a la palla, tots ben desperts. La nostra cua es retrata amb aquest lloc tan i tan bonic.

I quan arribem al camp base, la Masia de Torre Mossèn Homs, ja ens esperen les amigues i amics i… la Font!!


I les Núries ens fan els honors, i beuen de la nostra font


La font que els nostres dos protagonistes, en Marc i l’Evans han contribuït a fer-la realitat. Gràcies de part de tothom que és “Mossenaire” i segur de molta gent que la farà servir. Està al millor lloc.


L’Evans, al costat d’en Miquel Piqueras , que ha volgut tenir un record d’aquest gran dia


La bandera ha fet 10 qms més i ja en van uns quats


Ep !, en Jordi Torrente ha trobat una altre utilitat a la font


La Sandra


I res millor que: un traguinyol a la font


I els amics del Grup Runparadis que tindran aquest record d’aquest dia


Eiii ! Que jo també vull el meu record!!


I en Sebas , que no ha fet tot l’entrenament per precaució, ens espera amb el maleter obert.


En Miquel fa una bonica figura amb la nostra bandera

Segur que molts us heu fixat que el nostre amic Evans fa servir el seu cos com un llenç on esculpir els seus tatuatges. A més el veiem sovint anar amunt i avall a fer costat a tothom. I una de les coses que ara també us agradarà saber que la font de la què beurem moltes vegades, la va instal·lar ell amb les seves pròpies mans. Ens agrada saber què ets un gran mossenaire i et desitgem el millor. Per molts anys!!

Quiero empezar por dar las gracias a Pep Moliner, por acogerme en esta gran familia:los Mossenaires.

Seguidamente, presentarme: soy Evaristo, más conocido como “Evans Risto”. Mi oficio, albañil, me ha brindado la oportunidad y la suerte de colocar la fuente que da de beber a compañeros en Mossen Homs.

Gracias al atletismo, he conocido a grandes deportistas, profesionales y grandes personas, entre ellos el grupo de amigos de Runnparadis.

Gracias al atletismo he conseguido superar retos personales, ponerme objetivos mensuales y con ello mejorar como persona.

Gracias a todos por estar ahi.

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

 

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Una font per beure per als…




Comments are closed at this time.