febr. 18 2016


Dos són companyia, tres multitud i cinquanta-tres: Mossenaires

Filed under Alcalde

Un dissabte més i ja en van uns quants, la cita tothom rla té clara. Segurament el recorregut, no  tant i la garantia d’anar amb gent agradable i amb ganes de fer-se costat: garantit.

El recorregut i durant uns cinc quilòmetres, gairebé de fina baixada. Camins prou amples i veiem  com de mica en mica, les restes dels arbres caiguts, ara esmicolats i escampats pel torrent de la  Betzuca i les replantades d’arbres que d’aquí a uns anys ens tornaran a donar ombre i protecció i  que ara estan plantant.

Un primer progressiu poc participat, un segon una mica més i la seguretat que mentre correm, no  pararem de xerrar i escoltar a les amistats, allò que durant la setmana ha passat i que ara toca  compartir, i sempre amb cares de rialles.

No sabem quan pot durar això, si molt o poc. El que vingui es veurà: de moment vivim i gaudim el  present amb goig i joia i el resum ha estat: ha valgut la pena i ens veurem la setmana que ve, a  quina hora?, dissabte a les 08:00: està clar.


Desplegada la bandera per Toni Peñalver i amb el nominat Mossenaire d’honor, en Rafael Robles

Espectadors braços plegats i d’esquerra dreta: Jose, David, Andreu, Pepe

Bandera esquerra, Isa, Toni i Miguel.
Bandera detra, Rafael, Rafael, Carmelo


Miguel, amb les claus a la mà, disposant a guardar els estris de mia persona


Per segona vegada la Sonia Orriols i avui en David Llinares  ens duu una nova mossenaire: la Silvia Banzo


I el nominat és: en Rafael Robles


Fa poc que corre: però té projectes esportius a curt i a  llarg termini i se’l veu molt animat. Gràcies Rafael!!!


I la nostra bandera, avui portada pel “Mossenaire” Toni Peñalver Gràcies!!!


Amb la Masia que ens dona nom de fons, i la bandera: ens disposem a començar l’entrenament, ara sí


I amb una imatge que ens omple: passant pel costat de la “Font Mossenaire”,  em deixeu dir-li així. Per cert, d’aigua ben i ben bona.
Rafa, Jose, Isa, Migeul, Sonia, Silvia, David


Rafael al costat de la Isa, que engega el GPS.


Toni Peñalver i Carmelo luque


Txell, Inma, Anna, Carme, seguides pel Carlos, Miquel, Marc i Toni


I en Quim ens duu a una nova mossenaire: la Montse. Gràcies per venir!!


Montilla, José Miguel, Joan i Òscar


i l’ Eva Cantero , al costat d’en Pep i perseguint a en Sherlock


I al costat del Carlos, la bandera, portada per en Toni Peñalver


“Quality Time” d’anades i tornades d’en Carmelo luque


I els reagrupaments amb la Montse, Quim, Enrique-Nilo, Carlos, Rafael (“Mossenaire d’honor”


I un moment estrany: ara trepitgem un terreny ple de fusta esmicolada i  que feia de difícil caminar, i que donava una textura al paisatge mai vista. Mossenaires corrent amb dificultat


Toni Peñalver


Òscar Sànchez , estrenant samarreta.


José Luis i Montilla


Silvia, Sonia, Inma, Txell


I al segon progressiu, els capdavanters han estat els nostres Mossenaires:
Rafael, Rafael i José. Bon progressiu!!


“Quality Time” “ Sadanalacua


I els capdavanters, han fet possible l’invent: Sadanalacua Quda homologat el podi.


I el parc agrari de Sabadell ens dóna la benvinguda amb un bon mapa


“Siga la Flecha”


comencem a muntar la foto de família


Ja surt la bandera


S’il·luminen els rostres


Ben tensada i a punt, amb en el seu portador, en Toni Peñalver


Coneixem a les noves mossenaires, que avui eren tres


La Silvia, dins la caseta, amb en David, l’Anna i la Sonia. S’han construït el seu propi piset a la primera planta amb vistes al camp


I tots proclamem al nostre “Mossenaire d’honor” en Rafael Robles


I parlem una mica d’en Toni Peñalver , que durant un temps que havia de sortir més d’hora, anava amb la samarreta mossenaire, corrent i ens venia a saludar a les 08:00 a la sortida.


I de nou, a la zona de lleure de Castellarnau, queda fixada la familia mossenaire amb una foto recordatori de l’únic 6 de febrer de 2016, que existirà mai. Gràcies a tothom per fer-ho possible


Retornem per camins fantàstics cap a la Masia de Torre Mossèn Homs, encara a uns tres quilòmetres d’aquí i al costat d’un arbre sense cap fulla.


Lourdes i la nova mossenaire, l’Esther.


I ens trobem els amics de Can Llong, fent una bona passejada i ja van una bona colla d’anys que ens creuem. Gràcies i per molts anys, El de la gorra es diu Pascual i és mossenaire també.


I mira amb què ens trobem!!, amb l’ Antonio Pulido amb les seves nebodes: la Nerea i l’Anna


Nerea, Antonio i Anna


I la sort de tenir ja un lloc on refrescar-nos a la nostra arribada, amb l’Anna Cos, Marc Armengol i Inma Morales.


En Marc, ens dona detalls de la “Font Mossenaire” i: que fresca i bona està!!


Txell


I en Sherlock també esperant torn per fer el traguet


Ho té un xic complicat. Portarem un gotet, que em sembla que ha vist l’aigua a passar de llarg


I el nostre protagonista, i Mossenaire d’honor”, també a fer un bon traguet


Rafel Robles


I Chiqui,la Loli, que tot i córrer l’endemà la mitja de Granollers, avui estava també entrenant amb tots vosaltres.


Joan Forte, Elisabet i Isaac, bons amics i companys d’entrenaments.

Fa poc que personalment el conec. El veig i m’adono que està il·lusionat. Mentre corríem avuí m’ha explicat un munt de projectes atlètics, i a havent descobert fa poc les virtuts del córrer, el companyerisme i els grups. Molt content i agraït i per molts anys i que tot et vagi molt i molt bé.

Podríem dir que sempre m’ha agradat l’esport i que des de ben jove n’he practicat de diferents: Basquet, Futbol. Però amb el temps la natació i córrer van agafar més força. Això va durar fins als 29 anys més o menys.

Des de llavores, reconec que l’esport havia deixat d’ésser important a la meva vida. La feina i els estudis i la convivència en parella eren prioritaris i miraven de sortir a córrer o agafar alguna vegada la bici.

Tot això va comportar una pèrdua de qualitat de vida i agafar aquell sobrepès que després costa tant de treure’s de sobre.

Ara tinc 43 anys i la vida no s’atura. Els canvis personals obren noves portes que s’han d’explorar.

Des de fa poc més d’un mes, he représ córrer com activitat prioritària per retrobar un entorn
social i millorar la salut en tots els aspectes, ho combino amb una mica de natació i de ball i
crec que és el millor que he fet mai. És terapèutic i molt recomanable.

Espero continuar molt de temps amb aquest bon rotllo que donen el Mossenaires i poder conèixer un
munt de gent interessant els propers mesos i anys.

La vida s’ha de viure i l’esport és una magnífica mostra d’això.

Salutacions,

Rafael Robles

http://josepmoliner.com/chiptiempo.gif

http://josepmoliner.com/centreMedicAvinguda.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Dos són companyia, tres multitud i cinquanta-tres: Mossenaires




Comments are closed at this time.