set. 17 2015


La sana religió dels “mossenaires”

Filed under General

@DiarideTerrassa va publicar amb aquest titular, i fet pel periodista Ramon Vilajosana, amb fotografies d’en Pep Masip, el 6 de juny d’enguany ens va fer un excel·lent article i els hi estem de tot cor agraïts.

Doncs bé, avui en Juanjo ha tingut el detall de plastificar-nos el treball periodístic, per què el puguem emmarcar, penjar i exhibir per sentir-nos cofois del projecte de tots a la paret de casa. Gràcies Juanjo.

Comença dient que “la seva devoció és implacable” i encara que dóna entendre que som cinquanta, som més de sis-cents i potser més. Si algun dia vingués tothom que ha estat o vingut, tindríem un bon ensurt. Si mai el voleu llegir, al Diari de Terrassa segur que us podran fer arribar un exemplar o us diran com aconseguir-ho.

L’entrenament d’avui, dia 12 de setembre, l’endemà de la diada, ha estat agradable, i ens sorprenia que en Toni, un mossenaire, ens deia que estava gaudint molt de recorregut i que no el coneixia. Gràcies

Un parell o tres de canvis, unes fotografies de record i un munt de bona amistat a carretades i la sensació de què molta gent espera aquest moment per aprofundir una bona relació que perdura en el temps. Serà per quan?, el temps ho dirà i t’esperem que vinguis a comprovar-ho.
Dissabte ens veurem on?.. va, endevina, endevinalla: a les vuit a…


Qui no coneix en Juanjo i la seva encisadora amistat. Persona que es fa estimar. M’ha regalat l’article que va sortir a tota plana i a dues planes al diari més apreciat i seguit de la nostra ciutat. El Diari Terrassa


l’Emmarcarem i el penjarem a casa. Un premi a un projecte de tots i que sembla que va tenint ressò i estic segur què comptar amb persones com en Juanjo hi té molt a veure. Gràcies Juanjo


I els que van dedicar una columna al projecte i a l’article: en Josep Maria Antentas i l’Anna Cos. També la Nuria Masegosa i en Marc Roura: un luxe per a qualsevol col·lectiu on hi són presents i que tan contribueixen al projecte. Gràcies.

Què sol passar a primer hora del matí: un dels grans moments. Quan tenim la nominació a Mossenaire d’honor i avui…


… una de les persones que no falla mai: en Jose Francisco López, Pepe
pels amics


Al costat de dos grans companys: Miquel i Carlos.


I d’en Diego, immens i gran atleta, també


I en Joan Forté, que el saluda i felicita i amb qui a més comparteixen també entrenaments plegats i on sempre regne la companyonia, la cortesia i l’amistat


I ens anem posant a punt, amb l’Antonio, Silvia, Isa i Carme


I en Josep Garcia, que ara ens ve sovint i també ha participat en algun progressiu


Amb amics que ens tenim d’aprendre el nom, tot i que en Balme amb gorra ens diu que tenim mossenaire nova; la Mari de fúcsia


I sortim des de el camp base de Torre Mossèn Homs i Capella del Sagrat Cor


Els Westermeyer. En Martí cada dia més alt


de tant en tant ens reagrupem i aprofitem per gaudir de la companyia de la Rosa Trapé <link>


Josep


Aquí en Carmelo Luque anava al capdavant i ens fa bona propaganda, a més que ens fa riure moltes vegades, com avui.


La Carme, seguida d’en Joan i el Mossenaire d’honor, en Pepe


Ens agrada fer especial menció dels que fan el progressiu a les primeres posicions, com ha estat el cas de
Angel, Carlos, Alberto, Rosa, Josep i Carmelo. Crec que sortint de molt endarrera, ha estat primer l’Alberto


I per confirmar que som mossenaires: anem a buscar als que venen un xic més endarrere, mentre compartim el lloc amb els ciclistes de muntanya


Eiii ! la Montserrat ha repetit, li haurà agradat?, gràcies!!


De mica en mica tothom es reunirà a l’encreuament


I arriba la cua, on veiem als que han anat amunt i avall, com ha estat
l’Alberto, Javier, Balme, Anna, Josep, Carmelo i Miquel: fent tasca de mossenaires


Wester, Cristina, Rosa i Josep


Javier Colado


Silvia, Eva, Charo, Isa, Diego


…i tancant el grup: la Mossenaire Major: l’Anna


I captem aquest moment amb qui està fent el progressiu al capdavant: cinc primeres posicions, amb la Cris i la Rosa


I els capdavanters: Carles, Josep i el Mossenaire d’honor en Pepe… i amb una rialla de l’Eva Gorina.


I la Silva i l’Eva al costat d’en Sherlock


i em prudència toca creuar el cami asfaltat del golf, amb en Miquel, Carmelo


La Mari és aplaudida el dia de la seva estrena als entrenaments, amb la samarreta fúcsia


més aplaudiments


I saludats a tota marxa pel camioner


I ja el tenim proclamat: en nostre flamants Mossenaire d’honor: José Francisco López

i que fem ara? ens falten dos mossenaires que han tingut una parada tècnica. doncs fem temps

eiiii !! que ja arriben: l’Antonio i en Miquel


Què millor per fer temps que un acudit d’en Carmelo… eeeehhh!! aquest nooo!! como que no? “dale la vuelta”


moments de relax i gaudiment


l’acudit porta un cami; a veure, a veure


No l’expliquem, per si hi ha nens entre el públic


I el moment familiar: foto en un lloc inèdit i amb bones vibracions i con no podia ser d’una altre manera


alguna pujadeta que ens fa caminar a algunes


I els capdavanters ja són a dalt fa una mica


Foto campions: Carlos, Rosa i Carmelo i mig amagadet en Toni


En Joan i en Pepe, seguit per l’Angel


Silvia en plena pujada

I a l’arribada tenim en Juanjo que ja ens està esperant


I amb el Mossenaire d’honor
Pep, Carlos, Carmelo, Jose Francisco (Pepe), Joan, Juanjo i que no falli en
Yuma

De vegades pujo amb ell per la carretera. Discret, és ell i xerrem una mica, i sempre li proposo ser el d’honor. “Más adelante, más adelante, que no tengo demasiado que explicar. Cuando haga la media”. Bé, va pasar la mitja i no sol fallar mai. Avui tenim el privilegi de saber amb qui tenim la sort d’entrenar. Gràcies i per molts anys i molts d’èxits sempre.

Buenos días Mossenaires,

Como algunos ya sabéis me llamo Pepe, y esta semana soy el Mossenaire de honor (por cierto, ya tocaba Pep).

Soy natural de Terrassa aunque mis padres eran andaluces. Estoy casado y soy padre de una «cría», la cría tiene 28 añitos ya. Y ahora hablamos de deporte.

De joven hacía todo el ejercicio possible: frontón, fútbol, fútbol-sala, piscina, de todo un poco y claro está, correr (cuando no era Running y era Footing). Pero ahora llevaba casi 20 años estancado, sin hacer nada.
Hasta que dos años atrás comencé a correr, a base de mucha fuerza de voluntad pues siempre salia solo.

Un día me hablaron de este grupo así que el primer sábado de enero de 2014 me animé a venir, pero no me atreví a salir del coche cuando vi tanta gente, de vuelta a casa. El siguiente sabado volví y ese día sí salí del coche y he seguido corriendo hasta hoy. Aquí te sientes cómodo desde el primer día, pues siempre hay algún conocido, y Pep se encarga de que no te sientas solo. Con el tiempo ves que aquí hay grandes deportistas pero también grandes personas. No quiero nombrar a nadie en especial pero es cierto que Joan Forte se ha portado como un señor conmigo. Suelo salir
solo a correr pero con RunnParadís es el grupo con el que comparto más kilometros. Mi objetivo es la maratón de Barcelona de 2016, ya veremos que tal se nos da.

Y sin más un saludo a todos, y a Pep gracias por tu dedicación a este grupo el cual me hace feliz todos los sábados.

http://josepmoliner.com/fupar_garden2015.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a La sana religió dels “mossenaires”




Comments are closed at this time.