ag. 20 2015


Dissabtes, sempre… Mossenaires

Filed under General

Hom pensa que tothom és fora de #Terrassa i que no hi queden persones que puguin llevar-se en un dia festiu, com el quinze d’agost, un dels dies on hi ha més festes majors i més festiu a tot el país, i anar a córrer a un lloc que fa temps vam descobrir: Torre Mossèn Homs.

Ens apropem des de moltes poblacions del voltant a la Masia, amb dubtes i veiem com, si: una bona colla predisposada a gaudir i fer-nos gaudir als altres. Córrer en grup és compartir, esperar, riure, xerrar, interessar-se per tot: i l’eix vertebrador és: Córrer.

Oh!!, quina paraula més senzilla. Córrer. L’ésser humà està pensat per fer-ho. Tan sols uns quants se n’han oblidat. A l’infantesa tot està basat a córrer i de grans, n’hi ha molts que ho descarten.

I la filosofia mossenaire: és aquella que vol ser solidari, i, avui?, si és festa!!, doncs: si és dissabte hi ha mossenaires, ara, i des de fa molts anys.

Bé, una mica parlant de l’entrenament. Es planteja anar pel corriol que quan van fer el golf ens van deixar i li dèiem el “camí del golf” i llavors un progressiu fins a la torre i tornada per l’hípica amb alguna pujadeta, que ens fa adonar si estem o no bé. I si, tots esteu perfectes i us felicitem. Entrenament en la línia i un agraïment a tothom. Gràcies i ens veiem… quan?, va, va…


Com es peta de riure en Pepe. La nominació de Juan Manuel és ja un fet i… aviat caurà en Pepe, que s’ho mereix segur. És un mossenaire de pro, com en Juan Manuel. A més Juan Manuel també és un bon embaixador del projecte i lluu samarra


Al costat del seu bon amic en Joan, en Juan Manuel ja va pensant el que us explicarà al final d’aquesta crònica


En Víctor, acabat d’arribar de l’impreri nipó, on ha estiuejat de valent


La Silvia demanant auxili: no pot amb el porta-cascs de l’escóter.


Bé, amb unes bones patacades de tothom, acaba obrint-se… i és que som uns “manetes”.


I qui obre la sortida? la Mossenaire Major: l’Anna!!


Carlos, Alberto i el nou mossenaire: l’Adrià.


I en Diego amb la també nova mossenaire: la Lucy!!


I el nostre nominat “mossenaire d’honor”, en JuanMa, al costat del Dani. En Dani porta tres vegades seguides venint per la qual cosa ja es pot considerar un autèntic mossenaire.


Bé, el reagrupament típic, amb el dos Ramons a l’esquerra i la Sandra que s’ho mira


Mentre nosaltres corre xerrem, n’hi ha que esmorzen a un bon lloc, al costat del centre d’interpretació mediambiental.


I en Diego i la Lucy entren al nostre camí del golf, on, a més, hi han notes informatives del nostre entorn.


JuanMa


Tancant el grup en Juan Miguel i l’Eva i… algú que no identifiquem


L’Adrià s’estrenava a la trobada, tot i que ens venia dient que aquests camins són com córrer a casa seva, ja que hi viu a cinc minuts i és el seu lloc habitual. A més és un bon atleta, que entrena amb la Uat i deia que el mateix Mosqui li havia aconsellat venir. Merci als dos!!


Juan José ha arribat a la Masia una mica tard i ja no hi érem, però ens ha trobat. A més a la xarxa es disculpava per haver vingut tard i de fet no cal. Sapigueu que són entrenaments sense compromís per part de ningú i estem contents de que tots us hi trobeu bé.


Sandra, Carles, Adrià, Juan Carlos


… i ens diposem a situar-nos, amb en Juan Manuel, Ramón, Daniel, Silvia, Anna


Juan Carlos, Marc, Alberto, Diego


I ara toca identificar a les noves i nous mossenaires


nous mossenaires; un quant avui: Isaac, Lucy, Adrià


I es proclama al nostre flamant “Mossenaire d’honor” Juan Manuel Hernández



I en un dia festiu, en plena vacances de molta gent i que no pensàvem ser vint-i-vuit mossenaires. Gràcies per venir i per molts anys!!


En Marc Roura, el jardiner


I aquí el progressiu a tota màquina amb un grup cadavanter i un perseguidor


I el nostre podi virtual; en primer lloc en Vicor al mig, a esquerra en Dani i a la dreta en Carlos. Enhorabona!!!, deien que alguna punta de sota tres minuts el quilòmetre


I com sempre, per homologar el podi, cal anar a la cua a ser solidari i acompanyar i animar els més endarrerits


Sandra, Pepe, Juan Miguel


Juan Carlos molt content seguir per l’Isaac que s’estrenava avui


Alberto i Diego


Eva i Òscar


Anna i Gemma


Josep Maria, Silvia, Lucy, Charo, Sebi


I sobre el pont de la via, ens reagrupem


Josep Maria Antentas i Anna Cos, afrontant una lleugera pujada fins a l’hípica amb un bon panorama per davant


I es pot considerar un bon mossenaire aquell que retorna: Joan, Pepe, Isaac i Juan Carlos


Hassan, amunt i avall


I com no podia ser d’una altre manera, l’Adrià amunt i avall


Eiii !! i el proclamat Juan Manuel, també amunt i avall


Tots passant-t’ho bé i Juan Miguel s’ho mira i veiem en Carles retornar, al costat del Dani


I a la pujada, dues noies ben guapes: la Charo i la Sílvia, a més de bones atletes i amigues.


La Lucy, envoltada de bona gent, a l’esquerra en Diego i a la dreta en Sebi. La Lucy va organitzar fa poc una bonica cursa a Sant Miquel de Guanteres, al costat de casa seva, amb el seu marit i moltes amistats.


Ramon en plena pujada


I avui la cua és aquesta. Un luxe


En Pepe anant a la cua


Tenen per costum entrenar plegats i seguir els consell d’en Joan Forte i han volgut tenir el record del dia que en JuanMa és mossenaire d’honor:
Juan Carlos, Juan Manuel, Pepe, Isaac, Joan, Alberto


… i el de la gorra vermella

Tinc el record del primer dia que el vaig conèixer 23/09/13. Juan Manuel Muñoz <link>, un altre il·lustre mossenaire, va portar el dia que era proclamat ell mossenaire d’honor, les seves conegudes exquisideses culinàries en forma de magdalenes, coques i vi dolç i les va posar al damunt del seu cotxe, a manera de taula, i no podia anar-se’n, i va esperar sense dir res fins que va acabar la festa, donat què ell no en pot menjar. Des d’aquesta anècdota, ha vingut un munt de vegades i se li nota que gaudeix del projecte i se’l fa seu, com molts de nosaltres. Molt agraïts!!, i per molts anys!!! Et desitgem el millor!!

Hola me llamo Juan Manuel.

Soy de Sabadell.

Vale. Ahora que os cuento pues, lo primero dar las gracias a todos los Mossenaires y en especial a Pep Moliner, por poder compartir tantos Sábados con vosotros.

Bueno yo correr no había corrido nunca. Si en otros deportes. Llevaré dos años y medio corriendo y es una de las cosas que no me arrepentiré nunca, aparte por la salud, las amistades y compañeros. Se comparten tantos momentos muy buenos y alguno malillo.

Temas de carreras; tengo ya unas poquitas combinando asfalto y montaña. Ahora mismo estoy preparando la Matagalls-Montserrat y en Noviembre, la Behobia a ver que tal va.

Bueno no me quiero poner muy pesado, pues no me puedo despedir sin mencionar a Ricard, Joan Forte, Enrique Cidre y todos mis compañeros de Runparadis por tantos momentos compartidos.

Gracias a todos por correr conmigo y yo con vosotros.

http://josepmoliner.com/fupar_garden2015.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Dissabtes, sempre… Mossenaires




Comments are closed at this time.