abr. 16 2015


Floreix la primavera i nosaltres a la nostra

Filed under General

Gaudir de la sort de viure al Vallès i tenir la possibilitat, amb un esport que cada dia és més practicat per la gent. He fet un recull d’imatges, mentre passàvem pels camins i corríem amb la primera floració, i segur que cada setmana gaudirem d’uns colors i unes llums i que podrem compartir tothom tot gaudint d’una bona converssa, mentre entrenem.

Hem anat pel costat de la font de l’Argelaguet i hem enfilat un corriol i quan tots hem estat reunits i amb molt de compte hem travessat la carretera de Sabadell a Matadepera i de nou veiem com alguns camins ens els van netejant d’arbres caiguts, tot i que a Can Deu encara hi queda molta feina.

Encara ens queden encara molts racons i raconets: rierols, ombres i llums i ens fa més atractiu l’entrenament. Gràcies a tothom per fer el projecte ben viu i gran.


Si fa poc ens creuàvem amb ell, ara el tenim quasi sempre al nostre
costat i avui ens fa els honors de proclamar-se “Mossenaire d’honor”
Gràcies José Salas!


I en Joan Cano, una bona amistat d’en Marc, ha vingut expressament a veure’ns
i amb un gest molt bonic. Gràcies i espero que correrem molt plegats.


La Laura, al costat d’en José Luis i l’Alberto. D’esquenes en Nacho


La Núria, a punt ok!!!


El coneixeu?, en Yuma o en Runi: què dieu? Jo ho sé.


Ara si ?, el lligat és en …


Indumentària atípica per córrer i ens ha deixat astorats, vestit de dalt a
baix amb un uniforme com aquest tan il·luminat i que ha passat pel nostre
costat: difícilment podia passar desapercebut, algú s’ha estranyat?


La Mari la veiem contenta amb el signe de la victòria


César i Sandra


Aquí tenim al nostre Mossenaire d’honor, en José Salas, moments després
de què ens havíem distret i no podíem passar per arbres caiguts, i ara per
un camí que està ben obert i que segueix una línia elèctrica. Darrere en
José, en Fran i en Sebas


Un lloc recollit i bonic: la font de l’Argelaguet


Després d’uns pujadeta i per camins que ja es van arranjant amb màquines, tenim arribant al capdavant en César


En Marc


Davant en Cisco, darrere en Joan, Carles i més darrere en Jordi


Antonio i Sebi


Emílio, Mari i Carme


I tota la colla


Juan, Eva i Montse


I amb en Sherlock, l’Eva i la Montse


I molt en compte, passem la carretera de Matadepera: Juan davant, seguit per la Trini, Inma i Xavi


En Manel Expósito, a punt de creuar


Miguel davant i en Hassan


Els camps floreixen a la primavera, i aquesta setmana ha estat la primera on els colors són tan bonics

La Núria, sempre de bon humor

I com moltes setmanes, la majestuosa presència de la muntanya de Sant Llorenç


La Sandra


La Inma


En Cisco


La Montse


En Juanjo


l’Emilio


La Mari


En Diego


Manuel


Juan


Nacho


Montse i Laura


Miguel


Contxita


Jose


I passant per primera vegada per Sant Julià d’Altura, abans de baixar cap a la font de Capellans


Esquivant algun que d’altre entrebanc


I l’Albert i la Mari, mentre passen al costat de la font de Capellans


Com l’Isaac i en Hassan


l’Antentes, en Carlos al costat del mossenaire d’honor, en Jose Salas


Manel i Toni


Joan i Raúl, instants després d’un bon reagrupament


Josep i Antonio


Sebas i Sandra


Laura i Nacho


Montse i la Sandra fent equilibris


Inma i en Manel: fent equilibris


Diego i Sebi


I ara és aquell moment en què tots ens enduem a casa un record de tots junts i configurem la família “Mossenaire”, que tots els dissabtes a les 08:00 sense aturador, es reuneix per entrenar junta i fer-se costat


Algú sap qui serà el mossenaire?


Finalment el reconeixem i ens regala una rialla. Gràcies!!!


La Mari, retardant cap al camp base


Nacho amb en Runi, també content


Com en Xavi Pons, que no treu la vista del terra


En Juanjo, amb en Yuma


I mentre en Javi passeja el seu gos i espera a la Laura i en Sherlock


Jose i Pep


Laura, Jose i Pep

Els que fa molts anys este amb això de córrer, gairebé ens coneixem tots. Amb en Jose durant molt temps corríem plegats a la Uat i coincidíem en entrenaments, trobades i, sempre ha estat una persona molt discreta i modesta. Però darrere de la seva imatge de tranquil·litat, hi ha un corredor que té bones marques i que ha competit a gran nivell i que ha tingut guardons. També fa molts anys que te’l pots trobar entrenant pels entorns de Terrassa i ens aturem per desitjar-nos el millor. Si per alguna cosa poden servir els nostres entrenaments, és per tenir la possibilitat de no perdre aquestes grans persones i poder-hi estar una horeta al seu
costat. Gràcies, José Salas i et desitgem el millor i per molts anys.

Hola, me llamo José Salas, me toca esta semana ser mosseraire de honor, para quien me conoce soy de pocas palabras, intentare enrollarme un poco.

Comencé a correr hace mas de veinte años, justamente después de acabar la mili, donde me acostumbre a hacer deporte. Empecé en la unión atlética Terrassa, donde coincidí con grandes atletas y amigos. Mas tarde se creo el grupo que entrenaba el mosqui , entrenando con ellos, hacíamos la temporada completa, crosses, carreras de asfalto y pista.

Personalmente siempre preferí los crosses, que se me daban mejor que la pista y el asfalto.

¿Mis marcas? no tengo buena memoria para las marcas y nunca he llevado un registro de ellas , 1h 12´ 35´´ en media marathon o 4´11´´en los 1500m en pista es un ejemplo. La clasificacion para el campeonato de España de cross por clubs con la unión atlética lo mas significativo en cross.

Con el paso del tiempo , la disminución del tiempo para entrenar y el aumento de cargas familiares , me fui alejando de entrenar , competir y de la unión atlética, hasta dejar el club.

En los últimos años me he tirado hacia la montaña, mucho mas relajado y mas a mi aire. Saliendo a correr para disfrutar.

http://josepmoliner.com/fupar_garden2015.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Floreix la primavera i nosaltres a la nostra




Comments are closed at this time.