febr. 19 2015


Entrenant en grup, gent de tot arreu

Filed under General

Quan t’apropes, com faig jo, poc a poc i corrent, al lloc de trobada, vagis trist o alegre, saps més o menys qui pot venir i ben cert que encertes i sempre surts content; sempre tens agradables sorpreses. Aquella amistat que fa temps que no veies, aquella persona amb el que t’agrada córrer plegada i fas agradable el fet de fer esport. A gairebé a tots ens passa. Venim perquè ens hi trobem bé i ajuda molt que hi ha camins tan bonics, que tot i que ara molts ni els reconeixem pels arbres que han desaparegut, encara queden brots verds, olor de camp i amistat a cabassos.

L’entrenament en la línia. Una volta per llocs que sabem que s’hi pot córrer i veient de prop cavalls a l’hípica i tornant a passar per racons que ens agraden. Contents de què feu el projecte gran i que us el feu tan vostre. Ens veiem dissabte, oi?


És un gran honor que un atleta com en Paco Galera, en el dia de la seva estrena com a Mossenaire, ho sigui per la porta gran: d’honor. Ben merescut i el nostre petit homenatge al seu esforç durant tants anys i davant l’atenta mirada d’un dels millors atletes de tots els temps egarencs: en Miguel Piqueras.


És clar: ara m’he d’explicar que tinc de fer. No pateixis, que t’ho explicarem.


Paco Gómez aplaudint, en Toni Arranz totalment emocionat, fent una bona llàgrima, en Wester i en Burgos fruint del gran moment.


Moment en el que arriba el meu jardiner favorit alhora cosí: en Marc Roura, vestit quasi d’estiu.


I un moment per encetar bones converses, que durarant 10 qms, i aproximadament 1h10. Quin gran moment,


De color verd, en primer terme, un mou mossenaire, l’Ignasi, que tinc el plaer d’entrenar-hi sovint i que avui, a més, hem pujat des de Can Palet i nosaltres hem acumulat gairebé vint quilòmetres.

I en Peñalver, que fa un bon estirament de cames. mentre va arribant en Diego


I lluint la samarreta mossenaire, l’Imma i tota riallera, la Carme en primer
terme i tot seguit la Txell.


Miguel i Rafael


l’Eugeni, mirant si ja hi som tots.


Eduard i Ben, que també van venint sovint


Joan Rodamilans i la Mariona tancquen el grup, amb la masia de Torre Mossèn Homs


A la dreta el Monestir de les Carmelites descalces i a l’esquerra Mossenaires Calçats


El Cisco, quan arriba l’hivern, desapareix dins del seu buff, gorro, xandall, guants. Ben just li veiem els ulls.


Paco Galera, als seus primers metres com a mossenaire


Present, Montse i Enrique


Isabel, que després de molt de temps lesionada: torna, al costat de la Isa


Natxo, acaba de creuar el torrent de la Betzuca i tot seguit: en Paco Loras


Els Pacos: bons amics.


Toni, Transi, Manolo, Manuel, Rafael


La Mariona,


Dos mossenaires que s’estrenaven


fent el riu


Sherlock, que gaudeix com el que més al costat vostre i sobretot de la seva mestressa: l’Eva


Els hi hem fet els honors i hem fet que es coneguessin: es diuen tots dos
Burgos de cognom i sembla que els seus avantpassats eren prop de Còrdova: en Toni i la Transi


Guille, Isabel i Present


l’Òscar i en Marc, retornant com a bon mossenaire a cercar la cua.


La recta de l’hípica, amb en Paco, Diego, Xavi i Toni


en Josep Maria al capdavant d’una gran colla


I hem volgut fer un bon progressiu i aquí tenim els capdavanters: Carlos, Manolo, Toni, Natxo i Paco. Em sembla que el primer ha estat en Natxo, però ben disputat el progressiu


I per homologar el podi, els capdavanters, tornen a la cua


La Txell


Enrique, Miguel, Anna, Mariona, Oriol, Ida


En Serlock tibant de la ‘Eva Cantero i del nostre flamant Mossenaire d’honor, en Paco


Els amics d’en Pascual: de can Llong


Molts ocellets per l’entorn


Ida i Oriol


I el Rodalies, què ens saluda


coneixem al mossenaires nous


Anem coneixent a la gent nova


I ara el mossenaire d’honor: en Paco Galera. Un luxe !!


I ara ens referim al gran Paco Gómez link que fa quatre anys va ser també “Mossenaire d’honor” i que sempre ens soprenia amb un gran blog Dureza Extrema que ara fa dies que no pot actualitzar


I ara demanem a l’Enrique que ens parli de la cursa que organitza molt important a la nostra ciutat.


La Cursa per la Justícia Social link


La Cursa per la Justícia Social link demana voluntaris per fer costat a persones amb cadira de rodes i que també gaudeixin de la cursa.

Quina gran persona l’Anna Cos, i quin luxe entrenar amb ella


Montse, Maria i Carlos escoltant el que ens estan explicant


Moment familiar i de nou una bona colla. Gràcies per ser-hi


Francisco Javier i Cisco, sempre forts. En Cisco s’acaba d’apuntar a un gran repte. Ja ens en dirà detalls


Núria, al costat d’en Paco, javi, Miguel i seguida per la Mari Carmen


Joan davant i Manel amb el signe de la victòria


Quin bon record per estar al vostre costat.


Al costat d’amics com; en Wester, Anna, Paco Galera, Mariona, Paco Gómez i jo


http://www.sports-tracker.com/workout/wester/2ee29tuvkqijvrft

Va haver-hi una època quan van popularitzar-se les curses, que a Terrassa destacava un grup d’atletes dels quals jo m’hi fixava, del Natació, que anaven tots d’un color verd fosforescent i en Paco Galera n’era un dels millors i destacaven i els veia córrer per davant de totes les curses. És per això que els teníem com a referent, i m’hi faxava força, perquè aprenia d’ell i recordo a més haver anat a veure’ls a la marató fent un grans papers. Paco Galera era dels que en dèiem: bons. Com a persona i com a tot i per molts anys et tinguem prop nostre. Gràcies per tot

Per cert, en Paco Gómez és una persona amiga dels seus amics, i li volem agrair que ens hagit dut al flamant “Mossenaire d’honor”

Mi historia atlética empezó en Atenas, hace ya unos cuantos años. Era uno de los tantos mercenarios que deambulaban por aquellos lares preocupado porque aquella guerra se acababa y nos quedábamos sin trabajo. Me encontré con un tal Filípides que me ofreció llevar un mensaje hasta Marathon porque él tenía hora en la pelu, me pagaba bien y acepté. Tuve que ir corriendo porque había quedado con Penélope…. y bueno son historias de la mili que no interesan a nadie.

Una vez instalado en Iberia empecé a entrenar más en serio, corría el año 83 del siglo XX y en una antigua pista de ceniza del C.N Terrassa nos juntábamos unos cuantos veinteañeros con zapatillas del mercadillo y camiseta de algodón. Amancio, Jordi Díaz, Aguirre, Piqueras, Maqueda… eran algunos de mis compañeros (y perdón por los que me dejo). También corría ya por aquella época un tal Pep Moliner (supongo que seguirá en activo…).

De aquella época citaré un par de MMP:
– 3000 metros obstáculos: 10.15
– 10.000 m/l : 32:35

Después de aquello cambié al fondo, al principio las carreras no estaban tan masificadas pero había mucho nivel entre los que corrían. El secreto: entrenamiento, entrenamiento y más entrenamiento. Por ejemplo para preparar una maratón había semanas que acumulábamos más de 100 kms.
Llegué a correr 14 maratones a buen nivel y más o menos una pila de medias maratones, diez miles, carreras de barrio y cross.

-Media maratón: 1h 14’
– Maratón: 2h 45’

Han pasado unos cuantos años desde mis mejores marcas, pero nunca he dejado de entrenar y competir, de hecho en el 2013 quedé subcampeón de Catalunya de veteranos en la maratón de Empuries. Pero 10 horas corriendo detrás de una barra y con unos cuantos kilómetros de más en mis piernas. Las viejas marcas son historia, pero eso sí a servir cortados y cafés todavía
no me gana nadie.

Gracias Pep por hacer lo que haces y permitirme contar esta, mi pequeña historia.

 

http://josepmoliner.com/fupar_garden2015.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Entrenant en grup, gent de tot arreu




Comments are closed at this time.