des. 25 2014


Fent llenya

Filed under General

Com que ja fa dues setmanes que veiem dos circuits diferents, dels de tota la vida, hem vist l’evolució de la trinxamenta, i ara toca endreçar els camins  i corriols, com bé fan professionals i voluntaris treballant a ritme forçat per  intentar enretirar tota aquesta llenya en que s’ha convertit els nostres boscos. Continuem amb un fort desencís de veure com arbres centenaris i d’altres que havíem vist sempre, ara reposen tombats a terra esperant que les màquines els esmicolin. També vam poder veure maquinària pesada i persones que anaven amb els seus vehicles per proveir-se de llenya per les
seves llars.

I com que avui i després de molt de temps, en Ricard Moliner, que regenta junt amb la Marta, la botiga de Runparadis, sabíem que ens vindria el grupet que han format a rodar amb nosaltres, si a més podem dir què ostenten molts
d’ells la categoria de Mossenaires Il·lustres, com el mateix Joan Forte, que l’ajuda en la tasca de crear ambients atlètics, com de fet es fa arreu de les nostres dues grans ciutats. I és que tenim la sort de poder compartir amb moltes amistats vingudes d’arreu uns moments d’esport i de conversa amb l’excusa d’aprofitar els nostres entorns.

El circuit de nou va ésser repassat el dia anterior per evitar sorpreses, tot i que en algun moment i en estar tan malament els camins, vam tenir algun petit dubte, que vam poder resoldre amb paciència, que és del que més gaudim. Gràcies a tothom per l’acceptació del projecte i de fer-lo possible
amb la vostra presència i aportacions i als que a més teniu els vostres
bàners tan importants per tothom, donat que ajuden molt.


moment en que en Ricard Moliner ens accepta que el declarem “Mossenaire
d’honor”, després de força temps que molts el coneixem, però ell us explicarà un xic més qui és.


de verd en Quim i a la dreta en Jordi, esperant el moment just de començar


I arriba, com en ell és costum, en Toni, que a més la setmana passada
va ser el nostre flamant “Mosenaire d’honor”


En Joan Molina, que feia dies que no el teníem i que de nou la sort del fet
que el tornem a tenir entre nosaltres; famós també perque a la fira
modernista sempre lluu excel·lents vestits de l’època. Avui de mossenaire
del barça


I els Dasca, que els sentia manifestar les virtuts d’entrenar per aquí i que
ens promet aviat també vindrà la Clàudia.


I no pot faltar el nostre gran amic en Yuma, el can Mossenaire.


En Marc ja és un clàssic entrée els clàssics i consolidat mossenaire


I del grup dels “Egaramossenaires”, dos dels seus puntals: en Gallego i en
Castells. Amics i d’un nivell atlètic incommensurable.


Miguel i Imma, dels més fidels a la trobada


de dreta a esquera, Maria José, Transi, Miguel, Juanjo, Carme i Toni


Mossenaire nou i que hem vist que gaudia de la trobada.


En Josep Maria engegant el crono i com el Victor, un nou mossenaire i en
Pep a punt de fer la volta llenyataire


Excelent tibada la d’en Runi, i en Nacho que en proutes feines el pot seguir


el día abans per aquí no hi havia aquests grans troncs. Hi van ésser posats
per privar, suposem, al tràfic rodat el seu pas.


Una de remenada


Una d’encara més remenada: algú s’atreveix a veure-hi algo?


Pepe, Sandra i Oscar: gran habitual mossenaires.


Curiós pal amb tres marques vermelles, serà per fer talls a mida? i el de
la serra amb cas a joc. El del pal, amb gorret de llana.


Ieepppp !!!, que per aquí no és. Stop !!


Que no es per aquí!!


Nacho vestit d’època


El bon home de casc a joc, ens tapava amb la furgona el nostre camí, i aprofitem per retratar la trinxada


Alberto, amb l’aureola al cap i al costat de l’Enrique-Nilo, que tant ens
agrada veure i al que tants bons desitjos li volen donar.


I davant de l’atenta mirada d’en Ricard en Nacho amb el seu gorret i
boleta, que ens fa recordar que són dies Nadalencs


Ricard i en el dia de ser mossenaire d’honor


En Juanjo, amb mitja volta i cap a la cua


Oriol i Marc, que de mica en mica i, ja que es fan habituals anem
coneixent millor

Marc Roura i Lizandro al seu pas per l’hotel La Mola


I l’entranyable moment de qualitat, tot arribant la cua.


La tanca de la hípica també va patir desperfectes; en canvi ja som
a la recta d’en Casi i avui, finalment farà podi virtual.


En el progressiu i tot seguit per en Fernando


Doncs si: el nostre excel·lent podi d’avui a la recta d’en Casi: Joan Carles,
Fernando i Casi


I ens presentava en Lizando, que també ens va fer els honors fa un parell de
setmana, com deia, en presentava en Cesar, també vingut de terres sud-americanes, concretament de Bolívia.


El nostre músic, biòleg, i que te un comerç de mobles i a més és un
apassionant de córrer ben acompanyat i de fer pinya. A més, moltes
setmanes sabem la distància i el circuit gràcies a la seva aplicació del mòbil.
Gràcies Wester.


La Mari, seguida per en Jordi i vigilant de no acabar nedant.


Contxita, també moltes vegades amb tots vosaltres.


Em sembla que es la mare de la Clàudia Dasca, i al seu costat en Víctor,
que es pare d’un preciós fill.


Ricard, ben vermell i una mica de blau


Joan Forte, ànima màter i atleta dels antics de Terrassa i bon mossenaire


Marc, Víctor i Alberto


Lizandro i César


Ja ve la cua, i en primer terme l’Oscar, i el matrimoni Maria José i Antonio


I veient que venia pel mateix camí en Pascual i en Juan i un altre amic, des
de Can Llong de Sabadell, ens fa il·lusió que estiguin a la foto de família


I ara sabem tots que serà el nostre mossenaire d’honor: en Ricard Moliner


Ens agrada veure-us riure 😉


Des dels entrenaments “Mossenaires”, que tingueu unes bones festes nadalenques i molta, molta, molta,felicitat i que feu familia: i si pot ser, feu les paus amb tota aquella persona que no us l’ha fet grossa i el perdó és una virtud de molt pocs i que molts podem practicar. Sigueu feliços en companyia dels éssers estimats.


Aquella ma que ens mostra cap on és Granollers, crec, és la d’en Pascual


Amb la fletxa a punt. Gràcies per dir-nos bon dia qui sap si fa més de quinze anys per aquests camins compartits.


La nostra cua famosa.


Ja de tornada, amb en Lizandro i en Cesar


¡ d’esquerra a dreta, Javier, Pepe, Diego, Víctor, Alex i Jordi


La Sandra,


Quim, Marc, Maria José, Transi, Antonio


Raül, Miguel i Toni


Pepe, anant enrera a buscar gent


Miguel,


L’Antentes, ha tornat a buscar la cua i tot rient, i cofoi, al costat de la Contxita


Per segona setmana els tiets de la Maria José


I en Javier, que sempre explica al seu mur un munt d’entrenaments cansadíssims per a qualsevol mortal.


Aquí li explicava al matrimoni, Imma&Miguel, com en Víctor l’any passat o l’altre, feia pel seu compte, una mitja marató diària


Han esdevingut col·legues i col·laboradors i han arrelat una bona amistat.

 

Fa un parell d’anys el vaig conèixer a ell i a la Marta, per demanar-li col·laboració en el projecte, i va ser l’oportunitat de fer una amistat, que, a més, curiosament i pels pocs Moliner’s que conec, encara em feia més gràcia. Ens explicarà coses interessants d’ell mateix i tan sols dir què aquest esport i la trobada dels dissabtes que molts protagonitzeu ens dóna aquestes oportunitats de conèixer a persones, que d’altra manera possiblement no haguèssim conegut i del que estem molt content. Regenta un negoci anomenat “Runparadis” relacionat amb el nostre hobbie, que d’altra banda molts coneixeu. Molta felicitat amb la Marta i en Jerôme i gràcies per tot.

Primer de tot, vull agrair al Pep Moliner, l’oportunitat que ens  brinda cada dissabte, de retrobant-se corredors de diferents grups, per fusionar-se en un de sol com és la gran famila de mossenaires.

Felicitar la gran tasca que fa, i com no, aplaudir la idea de poder ser  qualsevol de nosaltres algun cop mossenaires d’honor.
Les meves primeres paraules són “gràcies Pep, sense tu això no seria possible.

Molts som els que ja ens coneixem, però pels que encara no hem tingut el  plaer, jo mateix faré la presentació.
Sóc el Ricard i encara que no som família (directa), el meu cognom també és  Moliner.  Per el que podeu observar o deduir, Moliner tenim el mal vici de córrer si o si jajajaja.

Sóc de l’any 71, la meva pràctica esportiva va començar de molt jove. La gimnàstica esportiva gairebé em va acompanyar des de l’infància fins a la pubertat.
Paral·lelament a la gimnàstica, vaig descobrir un món màgic i meravellós com és la muntanya.
No m’ha agradat mai, o seria millor dir, “com m’ha agradat sempre tot”, he  sigut incapaç de fer sols una sola modalitat esportiva i com jo sempre dic:

“La varietat genera un moviment constant i una superació infinita en cada una d’elles”.
Ha petit resum, he arribat a practicar des de: l’escalada amb totes les seves  variants, alpinisme amb gairebé tots els Alps Europeus trepitjats, innumerables ascensions als nostres estimats pirineus, esqui, esquí de fons , esqui de travessa, sóc un verdader enamorat dels esports d’hivern i de com transforma els paratges el mantell nevós.

Descens d’engorgats, ràfting, inversió esportiva i un etc….!!!

No, no, no m’he oblidat, si abans us he dit que sóc un enamorat dels esports d’hivern, ara no podria passar pàgina sense dir les meves dues grans passions que m’acompanyen durant tot l’any, com som el ciclisme de carretera i la carrera a peu per muntanya.

En elles, sols persones a fins com nosaltres poden arribar a entendre “i no els que ens anomenen que estem boixos”, que un dia vaig arribar a la conclusió de què són o formen la meva persona, i sense elles, part de la meva vida perdria sentit. Vaig arribar a entendre que és la meva filosofia de vida i un agafat de l’altre ens acompanyarem fins que un dels dos diguem
prou, per no dir jo!!!

Ara ja sabeu per vaig a córrer.

Voldria acabar felicitant a cada un de vosaltres pel gran esforç que implica deixar enrere família, amics i tasques, per poder realitzar cada un en els horaris més dispars, això que tant ens agrada i ens uneix “la carrera a peu”.

Una cordial salutació
Ricard Moliner Resina

 

http://josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

vols el teu banner?

Comentaris tancats a Fent llenya




Comments are closed at this time.