nov. 13 2014


Bup, bup, diu que fa

Filed under General

Encara que no us ho pugueu creure: ens ho passem força bé entrenant i corretejant per aquests camins i corriols tots plegats, i si no pregunteu-los a aquest parellet de gossets boniquets, que sort qui hi ha la xarxa metàl·lica.
Lladrucs, forts però carona de bona fe.


Bup, bup !!, no?

El circuit triat, ha anat fins aquell bonic racó de la font de l’Argelaguet, que de sempre tants cops hi passem i no per això ens cansem d’anar-hi, donat que el que portem a l’esquerra, a la dreta, al davant i al darrere, de ben segur que és una altra persona i la conversa, que sovint tots portem metre fem esport, va sobre altres coses: curses, entrenaments, salut, vida en general, política, que aquests dies n’anem ple i més, encara que no vulguis en tens fins a la sopa. Però no és dolent parlar de tot i amb mesura i respecte.

Si fem cas dels enginys dels nostres amics, com en Wester, la distància la clavem sempre bastant.

Si fem cas de la quantitat d’amigues i amics que, una vegada, i un altre ens reunim entorn de la Masia de Torre Mossèn Homs, vols dir que malament no ens ho passem. Per tot alhora, de nou un dissabte amb sensació d’aprofitar el temps i començar el cap de setmana intens de bona manera, Gràcies per venir!!


Davant l’atenta mirada de la Carme, avui tenim la sort de què el nostre mossenaire ha estat ben voluntari, i ens explicarà coses molt interessants. Ell no ho recorda, però en una primera època els mossenaires el texte el
posava qui us escriu i veureu a en Pascual fa sis anys

i el noidelabarba, també bé a entrenar, tot vigilant la lesió


I els “Egaramossenaires”, Alex i Agustinjr, un luxe

I deixem tots el camp base, lloc que ens acull i ens retroba cada setmana i on neixen noves amistats, i se’n retroben de velles


I les “nous mossenaires”, gaudint de la primera torbada, des del darrera


Natàlia i Albert, to rient


Nerea, Mercè i Ester


Joan carles i al darrere, Pepe, Enrique i Sandra


I en Carmelo Luque de verd


Fa impressió la colla que us feu costat els dissabtes i de forma ininterrompuda


Avui, en Pascual Vicente, ens farà els honors i serà el nostre Mossenaire d’honor


I els valents que s’apunten al primer progressiu i en baixada, un xic llarg i fins a la torre elèctrica. Davant l’Alex i Aitor, i darrera, Jose Luis, Agustinjr i en Jordi


La Maria, que feia molts dies que no podia venir, i avui s’ha estrenat fent la primera fèmina al progressiu i ara retorna a la cua


Manuel


Els bons mossenaires que van amunt i avall


l’Antentas, i en Manel. Darrera amb la llenga a fora, en Totu


I ara ve la cua, amb en Sebas i l’Agus


l’Anna, la que tant ha fet per l’èxit de la trobada


Maria, Sandra, Pepe i Carmelo… Gràcies!!


l’Alex enceta el pas i canvi de vorera


Maria José, Antonio, Miguel, Ester, Manel, Miquel, Carme, Toni, Nicolau…


Els cracks: Diego i Pascual


Òscar i Enrique, a les primeres posicions del progressiu en pujada


Davant el límit entre Terrassa i Sabadell: una terrassenca com la copa d’un
pi: l’Anna Cos. Gràcies!!


Si en alguna cosa ens assemblem és que ens agrada córrer. Els veiem habitualment


Qui quedarà primer a la recte d’en Casi?


Doncs avui: en Pau


Nuria i Manel


Grans persones i gaudint de la companyia i l’amistat


I en el progressiu en pujada, els capdavanters: Alberto, Totu, Hassan i Alex


Nuria


Esprint increïble i en pujada: quina energia: Manuel, Sandra, Montilla i Pau


I al costat de la Carme, el nostre Mossenaire més jove: en Marti Westermeyer


Moment que diem qui serà el nostre mossenaire d’honor i aixeca la mà.


Una vegada més un dia històric i inoblidable. Mai més tornaré a ser com avui 1 de novembre de 2014.


Fent l’avi, en Pau: i ho feia bé. Quina traça!!


Bons companys i un moment per el record: els dos mossenaires d’honor de les darreres setmanes: Nerea i Xavi, al costat d’en Miguel i l’Ester


Els que hem volgut estar al costat del ja proclamat “Mossenaire d’honor” en Pascual Vicente


En Jordi i en Victor i el menda, a un lloc que de fa molt i molt temps, quan acabem ens agrada refrescar-nos un xic i veure. Una font que sempre raja i com diu en Jordi: tan si plou com si no el mateix raig i vol dir que l’aigua ve
de lluny i com ens deia el metres Mirabet: directament del Montseny

De fa molts anys què tinc la sort d’estar a l’entorn d’en Pascual i el que em sentireu a dir de vegades, què un dels motius de no deixar el projecte de Mossèn Homs, és per no perdre la sort de cada setmana poder veure a persones com ell. Fa molts anys que anem coincidit i sempre explico l’anècdota que quan vivia a Crevillente, venir per festes de Nadal i les curses locals els feia anat tots de bòlit i a més les guanyava. Un atleta impressionant. Gràcies per tot Pascual.

Buenos como parece que después de mucho tiempo de rodar juntos me ha tocado

Os explicaré más o menos como llegue a lo que durante muchos años todos lo de a mi alrededor me decían que era una locura, CORRER, y algo de mi trayectoria que por suerte , es bastante larga.

Hoy en día que parece que si no practicas un deporte a alto nivel antes de los 18 años ya no hay forma de llegar a ningún sitio, yo llegue al atletismo precisamente, tras el intento en diversos deportes, de los que me excluyeron por bajito… delgado… y poca cosa….

Deciros que mis comienzos fueron en Crevillente (Alicante)con un grupo de 8 amigos, de los cuales yo era el mas malo, jejejeje

Un amigo me animó a prepara mi primera carrera con 17 años, más o menos y tuve la suerte de ganarla, lo que provoco que algún que otro entrenador se fijara en mi. Con 18 años corrí mi primera media maratón (Elche) y la gane, lo cual logro convencer a los directivos del club Ilicitano para que me ficharan. Y desde entonces hasta ahora ha sido un sin parar.

Por motivos personales, yo he compartido entrenamientos con diversas personas de este grupo a lo largo de 38 años. Lo que os puede dar una idea a los nuevos de la larga trayectoria de unos cuantos… Uno de ellos el fundador de este grupo Pep.

Tras muchas horas de entrenamiento, he logrado varias cosas a lo largo del tiempo, pero me quedo con la calidad de la gente que he ido conociendo. Las marcas son solo números.

La primera y principal un grupo de amigos que de otra forma no hubiera sido posible. Tanto compañeros de entrenamiento, como entrenadores…

La segunda y no menos importante para mí una serie de marcas en distintas modalidades de este deporte de las cuales estoy bastante contento.

Ahora tras mucho tiempo creo que ya es hora de divertirme también, aunque no por ello es menos cansado, y practico el deporte que tanto amo y disfruto en compañía de mucha gente que comparte mi filosofía y afición.

Tan solo me resta agradecer a todos los que ahora comparten entrenamientos, y a los que por el motivo que sea no lo están, los momentos compartidos y que sepáis que con trabajo y esfuerzo se pueden conseguir muchas cosas.

Nos vemos por mossen-homs

http://josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

vols el teu banner?

 

Comentaris tancats a Bup, bup, diu que fa




Comments are closed at this time.