set. 08 2014


El Moixeró amb els Egaramossenaires

Filed under General

Primera vegada de pujar el Moixeró, i com excusa un entrenament amb amics. Un grup de gent que evoluciona atlèticament plegada, i què ens anomenem Egaramossenaires, i què com excusa va a llocs impressionants, caminant o corrent, i què desperta, a persones com jo, l’interès per llocs on no hi havia estat, encara què moltíssima gent en fa visites habitualment.

Llocs què, dirien els artistes: pictòrics, bonics, increïbles. Racons que la natura ha treballat i on la mà de l’home no hi ha intervingut, i què ens omplen l’esperit i l’ànima i ens donen felicitat.

Amb alçada veiem la immensitat del país. Com deia el mateix Cisco mentre tornàvem: tenim llocs a tocar de casa increïbles i a Catalunya hi ha de tot. De fet, des dels Pirineus a la Mediterrània, tota una gama de llocs que en una vida no ens acabarem. Només tornant amb el cotxe anàvem veient el Sobrepuny, el pantà de la Baells i un niu de llocs què tots mereixerien de visitar-se i gaudir-ne.

Mentre pujàvem pels empedrats i quan encara era fosc per ser de bona matinada, no podia endevinar que els meus amics acabarien xops, per fer la festa més grossa i submergir-se a les fresques aigües què tot baixant i per cada racó fa formes i brolla per arreu.

Com què una imatge val més que mil paraules, veient-les tenim una aproximació d’una matinal què no oblidarem.


Lloc on un cop hi ets, veus la riquesa que tenim i ens ho hem passat pipa. El Moixeró


Sortim, encara fosc, pels empedrats, amb l’Oriol, la Gemma ,Cisco i l’Agustin

passem per llocs on l’aigua brolla per tot arreu


captant moments que ens endurem i ensenyarem


al refugi de Sant Jordi


moments mentre mirem a l’Oriol remenar la seva motxilla, on diu que duu de tot

tiretes de Mataró pel Cisco, què les necessita


No sé si el can també en vol una de tireta


si per aquí, si per allà: s’ho coneixen com el palmell de la mà


preparant el record del cim del Moixeró


Ja som baixant, després de pujar al Moixeró


Al fons: el diu de l’àliga. Un refugi a molta alçada


quins ritmes i quines màquines de la muntanya

Com m’ha ensenyat l’Agustinjr, davant el Refugi Serrat de les Esposes a la Serra del Cadí i preguntant que era una construcció més amunt.


Selfie de tauros


cara de bona fe


No sé pas: dissimulem,  fes veure que no hi és: i si té “mala llet”, sortiríem per potes?


Ben freda


Encara que aquest no està com cal, l’Oriol ha pescat més d’un rovelló


Maco el refugi. Aquí hi dormirem aviat tota la colla: Refugi Cortals de l’Ingla


De vegades tens la sorpresa de trobar gent entrenant com aquesta noia, que també participarà d’aquí un parell de setmanes a la Marató d’Ultra Cavalls del Vent del dia 20 de setembre


I tancant la colla, en jo.


L’Oriol Solà

De dalt a baix, moll per tot arreu, l’Oriol engresca a tothom a fer el mateix.


Quina cara de pànic que fa en Cisco!!



moments abans de la remullada


l’Agustinjr també te valor de mullar-se a les fredes aigües


Tant la Gemma com jo, ens hem mullat fins als genolls

Només agrair de nou haver tingut la sort de conèixer llocs com aquests al costat de tan bones persones i descobrir racons què d’altra manera hagués estat difícil de poder gaudir tant. A més, un entrenament cinc estrelles, on si aguantes segur què millores. Descobrir que l’aigua freda ha estat un relaxant natural què veritablement funciona.

Fort agraïment i Fins a una altra.

 

http://josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

Comentaris tancats a El Moixeró amb els Egaramossenaires




Comments are closed at this time.