març 06 2014


A la Tartana

Filed under General

Aprofitant què tenim entorns tan bonics al radi d’acció dels “mossenaires”, com és la coneguda font, avui el lloc compartit ha estat aquest. Mentre travessem la bonica població de Matadepera, sentim la remor de la bona conversa que tots porteu i avui ens hi fixàvem, com s’aprofita per posar-nos al dia de què ens volen dir les nostres amistats. Passant per l’Ajuntament i els carrers més cèntrics i una vegada hi hem estat tots: la fotografia de família a la font, que segons hem llegit “és l’entrada del Parc per llevant. Per aquí passen els antics camins que porten a Castellar del Vallès i a Sant Llorenç Savall. Aquesta font, forma part del conjunt de la masia de can Solà del Racó d’arquitectura rural,i és coberta amb volta d’arc rebaixat i presenta paredat irregular de pedra vista. Actualment és una
zona de pícnic.”

La idea és de tant en tant variar dels entorns de Can Bon Vilar, prop de Torre Mossèn Homs, per què en la variació està el gust i per donar a conèixer nous recorreguts. De nou moltes persones amb ganes de compartir aquesta estona i de fer-se costat.

Com sabeu nosaltres fem xarxa social de la tocar, tocar. L’excusa és excel·lent per conèixer a persones amb aquesta capacitat de compartir i on predominen les rialles i les ganes de gaudir. Gràcies per fer gran el projecte.


Convenientment orientats, cap allà que ens hi dirigim

Foto exclusiva que tots hem pogut veure en directe

Abans, fem allò d’esperar el moment just de començar i la Susanna ens duu al nostre nou mossenaire,
en Lluis, que encara que fa poc més d’un any què va provar el gust pel córrer, avui també veia
una nova manera d’entrenar i veure gent amb la mateixa afinitat

Jordi Renom, una persona que fa molt i molt temps de què podem gaudir, mentre es posa els guants


S’han adonat que ens guardem un record del dia i es veu a gent contenta, com en Santiago, amb escalfador taronja


Sandra, a buscar a tothom que vingui un xic més endarrerit

Com en Rafael


A punt de ser-hi tots


Reagrupem


Amunt i avall, Juan Manuel, Carlos, Juanjo, José Antonio


I la “cua” ja arriba i agraim a tots que tingeu aquest bon costum


I mentre passem per l’Ajuntament de Matadepera, al capdavant en Xavi i en Jordi


Fent soroll pel bellmig del poble de Matadepera


I aquesta setmana hi haurà el dia internacional de les dones, el dia 8 de març


I Matadepera, si que és un lloc privilegiat pels que anem cap a la Mola


Fa goig el poble amb tots vosaltres. Tota una festa


I a la plaça de Sant Jordi, un nou reagrupament, amb el Sebastian i l’Anna en primer terme


Compartim amb els ciclistes aquest esperit esportiu


I a la font a punt de la fotografia familiar, en Juan Manuel, Juanjo i Fran en primer prenent
posicions pel moment del record


No fem la foto fins que hi som tots: ara si, amb tots els atletes disposats i tenir un bon
record d’un bon entrenament


Avui, amb bigoti, Pedro Navarro, un altre mite egarenc de l’atletisme què ha vingut aconsellat pel que serà
el nostre “Mossenaire d’honor”.


Mireu el detall allà darrere, “Mossenaire enfilat”. La noia de vermell és la Quima, que està preparant
la trailwalker i és, junt amb la Pilar, Sandra, Oihana, Ferran i Dani els que faran el possible
per aconseguir-ho


I s’ha revelat el secret: en Joan Forte fa anys i avui l’hem pogut felicitar tots.
L’Anna ens ha informat de l’esdeveniment. Som una família


I ara destaquem el que serà el nostre “Mossenaire d’honor” en Miguel Piqueras, amb gorra blanca.


La foto d’un entrenament: gràcies a tots per fer-ho possible i què el projecte segueix prou viu.


Ara sembla que estem a tribuna i mirant a algú que s’aproxima


Als esportistes ciclistes no se’ls hi oblidarà mai que va ser animats i aplaudits quan passaven per aquest punt.


Llocs amb història i amb explicació


Avui debutava de “Mossenaire” la Carme, muller d’en David Gonzalez, un antic mossenaire que
ho va ser fa prop de sis anys link
Deia la Carme que no fa gaire que corre, però que la muntanya li encanta i ara fa curses d’aquest estil.
Segur què la veurem sovint.


Natàlia, Albert i Joan, ben contents


En Xavi GP, el veiem tota l’estona amunt i avall. Gràcies!!


En Miguel està cofoi de poder estar entre dos mites Egarencs: l’Anna Cos i la Carme Ballesteros.
Ja han fet història a la nostra ciutat.

L’he vist de sempre gràcies a l’atletisme i porto una bona colla d’anys vinculat al món del córrer.
A les pistes de cendre, el veia entrenar dur, i a la seva segona etapa, al començament dels anys noranta,
vam coincidir i durant molts anys vam estar compartint entrenaments amb amics comuns, com en Zarco, Pedrero,
Guardiola i ara què el tenim de nou els dissabtes, podent córrer i avui ens ha fet els honors. Tot un
referent dels més grans i exemple per a molts i a més record man Egarenc en marató, la prova tan exigent,
i quan no se’n sabia tant com avui dia. Podríem explicar moltes coses d’ell i ens conformem amb el que de
la seva pròpia mà ens regala, per què sapigueu tots els dissabtes amb qui tenim la sort de poder compartir
entrenaments. Motles gràcies per fer més gran el projecte i per molts anys, Miguel.

Hola Mossenaires , em dic Miquel Piqueras i en primer lloc m’agradaria agrair i valorar molt positivament aquest gran treball que realitza el nostre amic Pep i que com el bé diu mantenim el contacte gràcies a aquest esport que ens satisfà amb les seves sensacions i gaudim de la natura que ens ofereix l’entorn de la nostra ciutat , i que millor que compartir-lo en grup .

Gràcies també Pep per pensar en mi per al nomenament de Mossenaire d’honor, però he de dir sincerament que l’honor és meu poder estar i compartir l’entrenament de cada dissabte amb tots vosaltres .

Abans de començar amb la meva petita història atlètica m’agradaria expressar el que ha significat i significa aquest esport per a mi, ja que quan vaig començar a córrer per les velles pistes d’atletisme allà per l’any 83 jo era un jove de 26 anys que entrenava sol i una mica desorientat , el meu bon amic Jorge Fabra va ser el que em va presentar a la que llavors era entrenadora Carmen Gómez des d’aquell moment els meus entrenaments eren amb més il·lusió i motivació vaig anar coneixent a tots els companys i directius del llavors Club Atletisme Egara , els entrenaments cada vegada eren més durs a mesura que anava progressant , mal d’estómac Mareig , però al final de temporada i amb paciència anaven desapareixent i donant bons resultats que al cap i a la fi era el que es buscava , tota aquesta experiència va donar un canvi total a la meva vida tant esportiva com particular, d’aquest esport vaig aprendre molts valors, a fixar un objectiu treballar i lluitar per aconseguir-ho, el respecte cap als altres sense cap tipus de subestimació, acceptar derrotes i compartir èxits, treballar en equip potenciant el companyerisme i en grans dosis la meva ànima d’atleta, tot això combinat i per mi el més important és que vaig guanyar molts i grans amics no podria nomenar en aquesta pàgina, però com en tota competició també em va tocar perdre alguns d’aquests amics i que ja no estan amb nosaltres, Carmen Gómez (entrenadora), Jose Maria Olivares (atleta), Mariano Sanjosé (atleta), Sebastian Vilargunte (atleta). Un petit recordatori per a aquests amics.

Els meus començaments en aquest esport van ser projectats totalment per la lliga catalana d’atletisme , sempreamb Carmen preparàvem els Croses d’hivern ( emocionants ) ia la primavera teu estat de forma era bona per afrontar les trobades de la lliga , la meva especialitat eren els 5000 metres llisos encara que algunes jornades per absència d’algun atleta 2 hores abans de la meva prova m’havia tocat córrer un 800 era igual si entraves l’últim en meta puntuaves per a la classificació final .

La meva primera cursa popular va ser la de Terrassa. M’agradava córrer la cursa de la meva Ciutat , potser erapràcticament l’única que corria pot com he explicat els entrenaments estaven dirigits per competicions més oficials i per tant era important reservar d’entrenar o córrer a l’asfalt encara de vegades no hi havia més remei .
Com tot corredor de fons i al cap de 6 mesos d’entrenar amb el club em vaig plantejar córrer la marató de Barcelona , tot corredor de fons en alguna etapa de la seva vida fixa la marató com l’essència de totes les carreres de llarga distància, la prova reina del corredor de fons , una cursa de resistència pura que jo amb la meva nova ànima d’atleta havia de superar i aquest sofriment fins a la línia d’arribada va ser com una injecció d’adrenalina i experiència alhora que aplicat a la teva vida quotidiana valores el que pot superar el cos i la ment i a partir d’aquí els moments, les hores, els dies els vius d’una altra manera. Va ser en la VI marató de Barcelona 13 març 1983 lloc n 697 amb una marca de 3’22’20 . Quatre anys després la vaig proposar més seriosament arribant a doblar entrenaments i finalitzant alguna setmana amb 260 kms a les cames , vaig córrer la X marató de Barcelona del 15 de març de 1987 i malgrat la davallada que vaig tenir en els primers quilòmetres a causa del nerviosisme i l’alta responsabilitat que jo mateix m’havia creat aconseguir l’objectiu i la superació que m’havia proposat acabant en el lloc n 28 amb un temps de 2’29’48
i que va suposar el rècord de Terrassa d’aquell any . Especial menció i agraïment a Carmen Gómez que va treballar molt i a consciència amb mi per preparar aquesta marató encara en aquells dies que ja es trobava malalta , Pep Mota que no va voler donar-me de baixa en la inscripció de la marató encara que jo vaig insistir , a causa d’una petita lesió de bessó dues setmanes abans de la prova que vaig patir a la mitja marató de Sant Cugat i al joveníssim ¨ Jim ¨ que en aquell any començava amb nosaltres i va voler estar amb mi des d’abans del KM 30 fins al final i que va ser una magnífica llebre marcant el ritme de cada KM fins al 42 .

 Actualment tinc 57 anys i fa un any que vaig començar de nou entre caminar i córrer molt suau després de més de 12 anys d’inactivitat a causa d’una severa lesió d’esquena a la qual van haver d’intervenir quirúrgicament fa un any i mig, em van aplicar una pròtesis lumbar.
Ara res més que dir, estic gaudint molt cada dissabte amb vosaltres i espero seguir compartint l’entrenament de Mossèn Homs com deia el vell roquer fins que el cos aguanti.

Salut Mossenaires

Les meus millors marques aconseguides en pista són:

5.000 metres llisos 15’13’00 1986
10.000 metres llisos 32’10’09 1986 rècord de Terrassa en aquell any

En ruta:

Mitja Marató 1’11’11 3r Mitja Marató de Sitges 1986
Marató 2’29’48 10è Marató de Barcelona 1987 rècord de Terrassa en aquell any.

 

 

http://josepmoliner.com/fupar_netejaParquings2014B.gif

http://lh6.googleusercontent.com/-CnW4uqSqJ-U/UZ3ftgMCQOI/AAAAAAAAAkU/LEPvpT0bbNU/runparadis3.gif

Comentaris tancats a A la Tartana




Comments are closed at this time.