Des 19 2013


Creuaments de camins

Filed under General

Quina sort tenim la gent del Vallès Occidental de comptar d’un munt de camins com fem cada setmana, que encara que segueixen amenaçats pels macro projectes i pressió de les ciutats que l’envolten, ens permeten enriquir-nos anímicament cada dissabte a un munt de gent que busca desconnectar uns instants i connectar-se a aquest gaudiment. El que escriu de vegades l’entristeix que es pugui perdre, encara que el raig d’esperança com un dia van tenir els aiguamolls de l’Empordà i què un quan eixelebrats van aconseguir parar la seva urbanització, manté amb una flameta que s’apaga, i què vaig tenint. Tant de bo aquests rètols segueixin per molts anys pels nostres fills i nets.

Sembla que començar amb reflexió i segur que endevineu per les fotografies que veureu, que els llocs són molt  bonics i la transformació tard o d’hora ens modificarà la conducta i perdrem aquests entorns, i haurem d’anar per altres llocs. De moment, donem gràcies de què aquests llocs que utilitzem, ens fan arrelar amistats i fer-ne de noves, amb la nostra pròpia xarxa social: de la de tocar. Tocar l’esquena d’una persona; poder-s’hi abraçar. fer un petó a la galta. Endevinar ulls plorosos d’un amic quan perd un ésser estimat. Tot això fa què estimem aquesta trobada dels “Entrenaments en Grup a Torre Mossèn Homs” i us agraïm a tots que feu gran el projecte i l’aneu mantenint viu.


Sovint ens aturem a orientar-nos en el creuament de camins. Aquests son macos de debò: us els recomanem


Pau Sust i Jordi Renom.
Avui li recordava que quan vam començar el tema de proclamacions de Mossenaires d’honor que en dèiem i que pensàvem que aviat acabaríem, i ja en portem a la ratlla dels tres-cents. Ell va ser dels primers i sempre ens dona aquesta sensació de serenor que ens agrada. Gràcies Jordi.


Veiem en directe com surt el sol a les 08:09 , que era la seva hora de sortir per l’Est i un dels dissabtes on la llum diürna
és més curta


En Carmelo ha fet el progressiu en les primeres posicions


Com l’Albert, en el moment que fa que un mossenaire s’en pugui considerar: quan fa costat al grup i va a buscar al més endarrerit. Merci


Amb un escenari encisador


I veiem amb satisfacció i encara que no el coneguem gaire, en Martí que ja és habitual a la trobada. Gràcies !


Oscar, Victor, Edu, Toni i José, instants abans de la fotografia de família Mossenaire


I als gronxadors, mentre tots fumejàvem de vapor un núvol, que ens recordava que estem ben vius i desprenem calor: calor d’amistat


Qui el coneix sap què és una persona que li agrada competir, i que és competitiva. Sabem de bona tinta que
torna a córrer a gran nivell, del que ens n’alegrem. Està fent un traguet a la font dels gronxadors


I els “Mossenaires fumejadors” tornaran a gaudir, tornaran a córrer.


Més encreuaments de camins, de ciutats conegudes abans a tot el món pel tèxtil; ara les xemeneines ja només son monuments i la gent de vegades té que emigrar si vol tenir bones feines. Alguns polítics inclús ens diuen que estudiem per marxar. Trist, tenint tanta riquesa com tenim. Passem pel parc central dels mossos d’esquadra de tothom coneguts. Tan de bo la policia no fos necessaria, què voldria dir que vivim en una societat segura, sense vigilants. Permeteu-me avui la reflexió.


i els “Mossenaires” continuen el seu procés esportiu i alhora que afavoreixen la salut, i està demostrat que els esportistes tenen les desconnexions per edat neuronals més alentides. Vol dir que inclús per això se’t recomana fer esport. I ja no diem per perdre grassa i cremar almenys vuit-centes calories extres tots els dissabtes.


Veure cara de satisfacció de la Mercè i la Meritxell; em diu “tu per recordar el meu nom recorda’t d’Andorra” “i no hi veia la rel·lació. Saps; resulta que ara no recordava el nom i m’ha servit i mira què sort en tinc de Mister Google.


Realment, ens agrada tot el que veiem; i a vosaltres?


I en Juanjo obsequia a la Carme, per què es vagi preparant i el guardi de record, un excelent impressió de la mitja  Marató de Terrassa. En Juanjo es va mentalitzant per fer-la i creuar meta per primera vegada a una mitja i ho té com un repte proper i personal i molt important. Entre tots li fem costat i l’animarem a què aixi sigui,

Avui de la mà del mateix Juanjo, li hem demanat si ens feia els honors una persona a la qual no coneixem, però que si per la què sentim interès. Aprenem d’aquests pensaments que ens transmets i en gaudim i els fem nostres i segur que molts ens en sentim identificats. T’agraim, Francisco, que hagis volgut fer-nos els honors i ser proclamat “Mossenaire d’honor” Molta sort en tot i esperem que continuïs fent gran el projecte.

Cuando comienzas a correr, te surgen creencias irrealizables: la creencia de que siempre tienes que demostrar ser competente,
adecuado y capaz de conseguir tus objetivos, la creencia de que tienes pocas capacidades de controlar o cambiar tus sentimientos o emociones.

No voy a poder estar preparado para afrontar los siguientes km, hay que despejar la mente de pensamientos negativos o de preocupaciones sobre lo que podemos hacer. Estos pensamientos negativos atan la mente, y nuestro cuerpo no nos permite rendir en el momento presente. Pensamientos positivos, siempre positivos.

Es aquí donde he descubierto nuevos caminos interiores y personales, sintiendo que esa soledad es hermosa y enriquecedora desde todo punto de vista, nuestra compañera de rutas a pie.

Es aquí, en mossenaires , donde se aprenden todas esta cosas. La amistad con personas que conoces por primera vez y que es como si te conocieran de toda la vida, que te arropan y animan a seguir corriendo.

Aún corriendo cada día, esperamos que llegue el Sábado para introducirnos en este tan numeroso grupo de amigos y poder disfrutar durante una hora de una buena compañía y del disfrute de la naturaleza.

Como corredor de fondo, quisiera que aquellas personas que aún no han decidido a correr un poco, que lo intenten, y que nos acompañen los sábados a entrenar con este maravilloso grupo.

Es una sensación única, y para los que ya estamos y compartimos esta  hermosa sensación os digo que sigamos disfrutándola con mucha pasión.

Para este año 2014 que se cumplan todos nuestros objetivos….Los míos son poder realizar varias medias maratones y algún triatlón olímpico.

Saludos,
Francisco Ortiz

 

http://www.josepmoliner.com/fupar_suports2013B.gif

http://lh6.googleusercontent.com/-CnW4uqSqJ-U/UZ3ftgMCQOI/AAAAAAAAAkU/LEPvpT0bbNU/runparadis3.gif

Comentaris tancats a Creuaments de camins




Comments are closed at this time.