set. 06 2010


Xavier Bonastre; un “Mossenaire” d’excepció

Filed under Sense categoria

El projecte comú de fer de les trobades dels dissabtes una cosa de
tots, te com filosofia propiciar un ambient de cordialitat i com excusa
un entrenament concret a una hora concreta, els dissabtes a les 08:00
davant la Masia de Torre Mossèn Homs, una durada aproximada, una hora,
una distància també aproximada, deu quilòmetres, una filosofia concreta,
esperar a tothom als encreuaments i si cal sense parar-se, retornant
sobre les nostres passes a acompanyar a qui ve més endarrerit i obert a
tothom, dones i homes, noies i nois de qualsevol ideologia, club i
manera de pensar. Això si, amb ganes de passar-ho bé, fer salud
aprofitant les bondats d’uns entorns magnífics i un esport com és el
córrer, tan bàsic i elemental a les persones.

Després d’aquesta prèvia, sabent que tothom és considerat igual: un
valor per nosaltres, sigui qui sigui la professió, o el context social
on es bellugui, però amb l’excepció que hi ha persones que són
mediàtiques i conegudes, i que tenen un reconeixement per part de la
societat i son molt coneguts per molt de nosaltres. Aquest dissabte era
el cas;

Per casualitats de la vida i per què coincidim sovint en ocasió de
competicions, o proximitat veïnal, afinitat, i reconeixements mutus.
També per ser organitzador de curses i per estar obert i es fa estimar:
en Xavi Bonastre.

Com dèiem a la convocatòria, una bona ocasió per tenir-lo prop.
Fent-s’ho venir ve, ens regala la possibilitat de venir el dissabte 4 de
setembre i aprofitem per fer una crida mitjançant les eines en que
comptem, principalment el portal i fòrum que es manté viu gràcies a
vosaltres.

L’agraïment per que heu vingut molts a acompanyat a en Xavi,
ensenyant les virtuts dels nostres circuits. De fet l’hem dut amb un
dels circuits més variats: camins amples i asfaltat al començament,
camins forestals, corriols, pujades i baixades, llocs ombrívols i també
assolellats. El pas per llocs propers a les dues grans àrees
metropolitanes força importants de Catalunya, com son Sabadell i
Terrassa, passant per boscos ben cuidats con son els de Can Deu, àrea de
lleure de Sant Julià d’Altura, fonts com la de Capellans, la del Suro,
la de la Moreria i Gotelles. Torrents magníficament regats per aigues
netes i cristal·lines, on les olors a herba fresca, amb remor dels
saltants de les aigües. I per acabar una bona sessió fotogràfica amb un
fons tan irreemplaçable per tots nosaltres com és les vistes a la
muntanya de Sant Llorenç amb la Mola al capdamunt, creant un document
gràfic que combini al nostre invitat junt als amics, per deixar un
record inesborrable per zones que el progrés aviat seran història, per
la pròxima construcció del Quart Cinturó, que esdevindrà necessari per
continuar amb el progrés de ciutats com Granollers, Sabadell, Terrassa i
les zones industrials que necessiten d’aquest nexe que tan mal ens farà
al corredors i amants de la naturalesa, però tan necessari per
l’economia d’un territori amb ganes de no quedar-se enrere en el
progrés. Patim molt els que estimem la zona on entrenem i que sabem que
te els dies comptats, Només mirem al cel, buscant a no se qui, demanant
que facin les coses bé i ens deixin continuar gaudint d’aquest entorn,
que aviat compatirem amb el progrés. Els Mossenaires fem una crida per
què es facin les coses amb seny i no perdem aquest patrimoni que ens ha
donat la naturalesa.
Cada setmana tenim amics nous i sap greu no poder agrair personalment un
per un la vostra presència, però un detall. En Ferran de sedentaris.cat
va venir de Barcelona, tal com havia promès i el nostre projecte comú
d’"Entrenaments en GRUP a Torre Mossèn Homs" s’escampa d’una manera
imparable i cada dia son més els amics que esdevenen Mossenaires.
Les poblacions que van estar representades un munt; la Garriga,
Vacarisses, Santpedor, Viladecavalls, Sant Quirze, Castellar, Barcelona,
Sabadell , Terrassa… i qui sap si alguna més.
Com sabeu, la condició de Mossenaire s’adquireix només venint una sola
vegada a les 08:00 de qualsevol dissabte de l’any o com el nostre
Mossenaire en Josep Rof, que ens segueix des de casa tot lluitant amb
una malaltia com és l’ELA. I el Mossenaire autèntic és aquell que
comparteix i espera. Vol dir, que en som molts i més que en serem

Qui és en Xavi Bonastre ?

Ell mateix ens farà un resum concís del que ha ha fet atlèticament,
que és ho que has ha donat l’oportunitat de tenir-lo prop. Persona
cordial, que sempre presenta un somrís i amb un to agradable, gaudeix
d’estimació que la gent li manifesta.

En nom de tots el Mossenaires, Xavi Bonastre, el nostre agraïment i
sempre que puguis vine a entrenar amb nosaltres; estarem encantats de
poder gaudir de nou de la teva companyia, de sentir-te i t’ensenyarem
altres circuits.

Moltes gràcies a tots per venir i fins dissabte que com més serem més riurem.

A continuació les fotografies en petit i que si vols, et pots baixar
des de l’àlbum i de nou el nostre agraïment en Rafel Atienza, que encara
que no es sentia en forma, la crida li va fer efecte i va venir a fer
el seu reportatge. Gràcies Rafel !!

Els dos àlbums:

http://picasaweb.google.es/112896859719658645309/MH100904#

http://picasaweb.google.com/TorreMossenHoms/XaviBonastreAmbElsMOSSENAIRES#

  Respondre citant Editar/Esborrar aquest missatge Esborrar aquest missatge Veure IP de l'autor


En Xavi Bonastre, li demanàvem, abusant de la seva confiança, com fem
amb molts dels nostres Mossenaires de la Setmana, que ens posi el seu
currículum tal i com ell vulgui donar-se a conèixer, i mireu quina
meravella !!!

Vaig nèixer a Barcelona el 12 de març del 1961. De petit, com molts
nens, volia ser futbolista. A l’escola, però, em vaig decantar per
l’handbol i el voleibol. Vaig jugar fins els 14 anys a l’handbol i fins
els 18 al voleibol. Vaig jugar un campionat d’Espanya jovenil de
voleibol. Però no tenia futur per falta d’alçada. Vaig ser àrbitre de
voleibol fins els 23 anys.
Després vaig jugar a tenis, però només de cap de semana. Un dia vaig
descubrir, amb 36 anys, que estava augmentant perillosament de pes.
Estava en 80 kilos. Amb la meva estatura d’1m 72cm allò no podia ser.
Aleshores vaig decidir correr perquè havia sentit que aprimava. Era
l‘agost del 1997. Vaig debutar a la cursa de la Mercè d’aquell any. I
com quan acabes una cursa et donen paperets pera les pròximes, vaig anar
empalmant una cursa darrera de l’altre, fins que em vaig lesionar ja
que corria amb sabatilles de tenis. Després d’una llarga recuperació
–mai no vaig dubtar durant la recuperació que ja era un corredor– vaig
seguir corrent, com no ! I fins ara.
El meu curriculum esportiu té algunes particularitats. La més destacada,
potser, és que MAI no he guanyat cap cursa. Ni tan sols la primera
edició de la cursa de Can Mir. Erem 16 corredors, l’organitzava jo i…
vaig quedar segon !!!
De tota manera estic molt orgullós de diverses coses que he fet. Potser
la que més, les dues proves de 100 quilòmetres en pista que vaig
completar a Terrassa amb un millor registre de 8h 57m 13s. Vaig ser
elogiat per il.lustres “cracks” d’això del correr com el Domingo Catalán
o el Benito Ojeda, entre d’altres. També estic molt orgullós de les 3
maratons sub 3h que he completat (una a Barcelona, una a València i una a
Donosti) La meva millor marca, 2h 58m 5s. (Barcelona, 2001) Tenia 40
anys quan la vaig fer. L’última vegada que vaig baixar de 3h (Donosti,
2004) tenia 43 anys! Un altre motiu d’orgull.
La resta de curses que he fet –fins el 5 de setembre del 2010, 367—no
són més que petites grans aventures cada una d’elles. La majoria m’han
permès conèixer gent d’allò més sana, que sempre m’aporten coses noves.
Les meves millor marques són aquestes:



Si voleu registrar-vos al fòrum per fer el vostre comentari, és gratuït i sense compromís.

Comentaris tancats a Xavier Bonastre; un “Mossenaire” d’excepció




Comments are closed at this time.