abr. 17 2010
Mossenaires amb tu…
Avui l’entrenament ha estat marcat per la tristor. Ens portava a
imaginar el durs moments que passaven les nostres mossenaires estimades,
Rosa i l’Anna Cos i la pèrdua de la seva mare, el dia quinze
d’abril.Han estat uns instants emotius el minut de silenci en la seva
memòria i moments abans de la fotografia de grup i de fet el nostre
pensament ha estat amb elles i la seva família a qui els hi desitgem
molt d’ànim davant aquest fet tan transcendent.L’entrenament, com ve
estan habitual, amb força amics i amb un recorregut una mica variat. Ha
estat un mixta de circuits molt agradable i hem realitzat algun canvi de
ritme, per millorar la nostra rapidesa i molt seguit per la
colla.Arribats a la hípica, baixem per fer el recorregut complet, i
pujant fins la bassa del golf, i pel bell-mig de l’esplanada hem
completat un recorregut d’uns 10,5 en total.
Moments emotius i una bona colla, com sempre.
Es un punt per fer fotografies prou bonic i la colla està forta. Tenim un grup en forma
L’Alex, que al nostre fòrum ens mostra tota la seva preparació per fer l’Ultratrail d’Andorra
l’Alberto
s’estrenava de mossenaire, seguit de prop del seu germà en Carlos. Amb
ells hem estat entrenant tota la temporada a les fosques i des de
l’Ègara els dimarts i dijous a dos quarts de vuit del vespre. Estan molt
forts i tenen molt bona projecció.
I tenir a l’Eugeni una setmana darrera l’altre, ens omple de joia. Un luxe
I
davant de tot, el mossenaire de la setmana, passada. Bé sempre i fa
anys que ens ho passem bé plegats. Aquesta setmana la part femenina era
representada per la Montse.
En Torres repetia i sembla que li agrada venir i ens agrada molt .
En Rafa de fotògraf, plasma les rialles continues del grup
Els perseguidors, amb en Paco al capdavant
En Mirabet, un luxe.
Paco
i Pep, de la mateixa quinta i bons amicsAvui portava l’anunci de que
necessitava abans del dia 25 d’abril la nostra col·laboració en la
votació pels projectes de Terrassa, on ell en porta un del molt digne,
com tots i que requereix que els Terrassencs empadronats li fem costat
tot votant-lo. També tenim un bon amic de la UDFonts. en Jacobo, que ens
també ens donava a conèixer el seu projecte. Son el 6 i el 7 i si podeu
vota’ls, us estaran molt agraïts. Us poso el link i podeu votar
lliurament aquells que us semblin.https://aoberta.terrassa.cat/participacio/participa.jsp
Josep i Torres. En Josep portava l’uniforme de Messi.
I girem a la dreta. L’Alex lluu el seu company més fidel: el GPS que li diu en tot moment els ritmes.
Els germans, que a més s’assemblen.
I
en aquests moments i sense ells saber-ho corrien dues persones amb el
mateix cognom: Torres.En David està en un incipient projecte d’equip de
Rugbihttp://rugbyterrassa.wordpress.com/Penso que estava explican-li al seu homònim
L’Àlex,
com és costum amb ell, exerxeix de mossenaire anant a buscar als que
anem per darrera.I de fa una colla d’anys que coneixem i hem pogut
gaudir de la companyia d’en Robert, un Sabadellenc de Castellar amb el
que he pogut compartir més d’una trobada històricai ara tenim la sort de
que vingui amb tots nosaltres.Ens ha regalat un escrit i ara el podem
conèixer tots una mica més i li agraeixo tot el que diu, de tot cor.
Dèia
en Robert:Hola, sóc en Robert, veí de la capital del Vallés Occidental,
Sabadell. Bé capitalitat compartida amb Terrassa; perque no se
m´enfadin els Mossenàires. Un recent vingut al món de l´atletisme. Ara
tinc 40 anys però “només” corro desde els 34 anys. Jo era futbolero de
tota la vida, però una trecada de canyell, unaltre trencada de costella i
l´edat em varen fer desistir del futbol.És curiós, perque a l´hora
d´entrenar a futbol, la part de córrer, era la més “ odiada “ . Volia
estar tocant pilota tota l´estona i ara , aquí estic enganxat a aixó de
córrer.Tenia clar que volia contiuar fent esport, i l´ideia de tancar-me
dins un gimnàs no em seduïa. Sincerament, vaig escollir córrer, perque
era el que em treia menys temps. Ja se sap, venen els fills i adéu temps
¡!.Un dia , per aquelles casualitats, vaig entrar a la web d´atletisme ,
ja desapareguda de 10de1000.com i vaig contactar amb un parell de
sabadellencs que sortien a córrer desde el club Natació Sabadell, Xavi
Curull “ Escurçó” i en Xavi Gómez “ Xavi70” . Les primeres sortides amb
ells, són les que em varem començar a fer estimar aquest esport. Després
coneixent més i més gent , fent més i més amics com en Pep . Sí , sí ,
el gran Pep Moliner. Grandot de cos i més gran de cor.Tot va venir
rodat, sortidetes, entrenos, coneixença de les particularitats de
l´atletisme i finalment les curses. I no en tenie mai prou. Ara una
cursa de 5 km , després de 10 km, després Mitja, després Marató i curses
i més curses. Ja em deien alguns: “ tu no tens constitució de corredor
de fons “ , faig 1,84 i 85 kg; vaja grandot. I sigui com sigui , la
qüestió és que al cap d´uns 3 anys vaig començar amb dolors a l´esquena
que feia que em quedés pinçat cada dos per tres. Finalment va acabar amb
una protusió que si no tenia cura es convertiria en una hèrnia. I ja se
sap que aixó no té marxa enrere.No he aconseguit baixar de 40´en els 10
km i tampoc de 1h 37´en mitja. Marató vaig fer 2 i vaig punxar a les
dues , fins acabar amb 4 hores.Amb la lesió vaig parar durant més d´un
any , dedicant l´esforç a fer abdominals i lumbars ; única sol.lució per
tornar a córrer amb seguretat.. Ja fa quasi un any que he anat tornant a
córrer progresivament i , de moment tot molt bé. Però ara amb el xip un
xic canviat. No he tornat a competir, de moment. Ara gaudeixo més amb
les trobades per córrer els caps d
e setmana. Sortides diverses , sobretot per muntanya, per exemple amb
l´incombustible Mirabet i la ineludible cita dels Dissabtes a Mossen
Homs.Potser quand veus perillar el poder córrer, disfrutes més de les
sortides organitzades amb els amics que de la competició.O sigui , que
li dono més importància a gaudir d´una bona estona corrents que a
lluitar contra el crono. Però ja m´està picant el cuc de fer alguna
cursa ¡!!Espero amb que amb aquest resum em pugueu haver conegut una
miqueta millor.I no vull acabar , sense donar mil gràcies a en Pep
Moliner, per fer-nos disfrutar cada dissabte d´aquesta hora de bon
rotllo i sobretot agraïr l´il.lusió que li posa un dissabte sí , i
l´altre encara mésSalut i kmsRobert Herrero.
Comentaris tancats a Mossenaires amb tu…
