febr. 22 2010
Disfressar-se
Carles, el meu germà
Un dia per tot, i és això. Disfressar-se i mostrar-se diferent a un
mateix per unes hores i ensenyar-ho als demés. Bé, en el meu cas
impossible. No recordo haver-me disfressat a no ser en èpoques
infantils, però vagament alguna vegada i sense ser massa participatiu.
Això, en canvi, és un tret característic del meu germà: en Carles; l’he
vist un munt de vegades anar a gaudir i ho fa amb autèntic plaer. He
rigut veient com feia “l’indi“, mai millor dit.
Vaig anar a veure’l, com altres anys, per la crida que em va fer, donat
que a ell si que li van els temes festius d’aquesta índole. És
sorprenent la quantitat de vilatans que els agrada. Jo, com a públic
passiu, vaig gaudir de la imaginació que te tantíssima gent i continuaré
veient-ho des de la vorera i vestit de jo.
Penjo unes quantes fotografies que vaig fer i trobo genial la imaginació
que hi posa tothom i ho ben fetes que estan les disfresses de la rua en
general i la gràcia del to crític que mès d’una era basada. El sexe,
l’exageració, les imitacions, la mofa per molts temes d’actualitat.
De mostra un botó
Comentaris tancats a Disfressar-se
